El 12 de desembre del 2012 el Tribunal Suprem va admetre a tràmit el recurs de cassació d’Acció Cultural del País Valencià (ACPV) contra les resolucions de la Generalitat Valenciana que obligaven a tancar els repetidors de TV3 al País Valencià. A més, el Suprem va deixar sense efecte la multa de 300.000 euros imposada pel govern de Francisco Camps a l’entitat dirigida aleshores per Eliseu Climent.
La decisió invalidava la sentència de desembre del 2008 del Tribunal Superior de Justícia (TSJ) valencià que considerava que la Generalitat era competent per imposar la sanció i ordenar el cessament de les emissions. El Suprem va donar la raó a ACPV i va sentenciar que el Consell no era competent per decidir si es podia veure TV3 al País Valencià, que era l’Estat qui tenia la competència. «La utilització indeguda del domini públic radioelèctric que en els referits casos es poguera produir correspon, al nostre entendre, a l’Estat», recollia la sentència.
El Suprem, a més assegurava, que el senyal de TV3 no provenia d’un «emissor clandestí», sinó de la televisió autonòmica catalana, «un operador que disposava tant de preceptiva llicència per emetre com de la concessió de les necessàries freqüències de l’espectre corresponent». La sentència considerava que la difusió de les emissions televisives més enllà dels límits territorials de Catalunya «era i és sens dubte lícita».
Segons l’alt tribunal, no es va posar en dubte que els receptors podien i poden captar «lícitament» les emissions de la televisió pública catalana difoses a través dels satèl·lits o xarxes de cables sense que la Generalitat Valenciana ostente competències «de control i sanció». Segons la sentència, la peculiaritat estava en el supòsit que es tractava d’emissions televisives difoses «lícitament» dins l’àmbit territorial per un operador públic que eren «reemeses» per una associació demandant a través de les ones terrestres a un àmbit veí. «L’associació sancionada no assumia les funcions pròpies d’un operador audiovisual sinó la d’un mer retransmissor», afegia.
Davant d’això, el Suprem va considerar que no havia quedat demostrat que la utilització de les freqüències utilitzades per a la remissió es fera a costa de les assignades a les televisions valencianes i va estimar que l’emissió de programes de la televisió pública catalana a zones del País Valencià no constituïa una emissió sense llicència que poguera ser sancionable, sinó que es tractava de la prestació de servei públic «en règim de gestió indirecta» i, per tant, a una possible infracció de les normes reguladores tècniques, el control de les quals corresponia a l’Estat. L’anterior conclusió, especificava la sentència, no implicava que declarara la licitud d’Acció Cultural del País Valencià, sinó que feia referència a la falta de competència de l’administració autonòmica a l’hora de sancionar.
Ja han passat més de10 anys des que ACPV va haver d’apagar els repetidors de TV3 a causa del setge de Francisco Camps. Tant PSPV com Compromís es van comprometre, abans d’arribar al poder, a recuperar el senyal de la televisió catalana i normalitzar la seua recepció. Més de sis anys després de la victòria del primer Botànic, res no ha canviat.
Fonts: Teresa Rodríguez, «El Suprem sentencia contra la censura de TV3 al País Valencià», El Punt Avui, 2012 / Violeta Tena, «L’atzucac de TV3 al País Valencià», El Temps, 2021
