El 22 de febrer del 2009 va morir l’escriptora Carmelina Sánchez-Cutillas a València.
Neta de l’historiador Francesc Martínez i Martínez, va nàixer circumstancialment a Madrid el 1921, i després d’una curta estada a Barcelona va viure la seua infantesa entre València i Altea (la Marina Baixa), una vila que després seria l’escenari d’alguns dels seus llibres més celebrats. Va estudiar Filosofia i Lletres a la Universitat de València i va començar a col·laborar en la secció cultural del diari Levante-EMV, amb articles d’història i literatura medieval.
Pertany a la generació de poetes valencianes de postguerra, juntament amb Maria Ibars, Matilde Llòria o Maria Beneyto, entre altres. En el seu vessant poètic destaquen els reculls Un món rebel (1964), Conjugació en primera persona (1969), Els jeroglífics i la pedra de Rosetta (1976) i Llibre d’amic i amada (1980). Tots aquests libres suposen un esdeveniment remarcable dins la poesia feta al País Valencià durant els últims anys del franquisme i de la transició.
D’arrels clàssiques, però amb una clara voluntat de viure el seu temps, des dels primers poemes d’Un món rebel trobem una veu que connecta amb les aspiracions de llibertat i redreçament de la cultura del seu poble, però sense oblidar el món interior, els dubtes i les inseguretats d’una escriptora de la segona part del segle XX. També les proses poètiques d’Els jeroglífics i la pedra de Rosetta suposen un punt de referència ineludible per a les generacions posteriors.
Tot aquest prestigi poètic es veu una mica eclipsat per l’èxit de la novel·la Matèria de Bretanya (1976), guanyadora l’any 1975 del premi Octubre-Andròmina de narrativa, convocat per l’editorial Tres i Quatre. La novel·la és una reflexió sobre la memòria des d’un punt de vista mitològic, amb una visió de la infantesa i de la seua terra que es queda amb força al cor dels lectors i que, a hores d’ara, ha tingut més de deu edicions, la darrera el 2016, a cura de Carme Manuel. Singular llibre d’iniciació, escrit amb un llenguatge clar i intens a la vegada, ocupa un lloc preferent en la recuperació de la cultura i la llengua valencianes que es viu a partir de la dècada de 1970 al País Valencià.
Amb tot l’encert, va escriure Estellés: «La veu de Carmelina Sánchez-Cutillas –una greu, impressionant consciència de la soledat– passa com una mà sobre la fusta dels mobles familiars; trau els comptes del dia i, instintivament, com es tanca un puny o com s’apreten les dents, no pot evitar, sobtada, davant la benignitat habitual del clima i de la ciutat, una crispació.»
Va viure amb una passió semblant la tasca com a estudiosa de la història medieval valenciana i la creació literària. Va ser distingida «Valenciana de l’any 2008» per la Fundació Huguet, i fou sòcia d’honor de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.
Fonts: «Carmelina Sánchez-Cutillas», AELC / Acadèmia Valenciana de la Llengua / Lletra UOC / Viquipèdia
