El 6 de desembre del 2008 va morir a Alacant Mikel de Epalza i Ferrer, destacat arabista català d’origen basc, catedràtic d’Estudis Àrabs i Islàmics de la Universitat d’Alacant (UA), i traductor de l’Alcorà al català.
Fill de Tomás de Epalza López de Lerena i de Concepció Ferrer Bolart, Mikel de Epalza va nàixer el 18 de febrer del 1938 a la ciutat occitana de Pau, on va viure fins als deu anys. L’any 1954 va ingressar als jesuïtes i es va llicenciar el 1961 en Filosofia Eclesiàstica a Sant Cugat del Vallès, per la Universitat Gregoriana. Posteriorment, a Barcelona, el 1963, ho feu en Filosofia i Lletres i, el 1965, en Filologia semítica, en la qual es va doctorar dins de l’especialitat d’Àrab el 1967. També es va graduar en Teologia Catòlica a la Universitat Gregoriana Lyon-Fourière el 1970. En l’àmbit professional, va exercir de professor a les universitats de Barcelona (1965), Lió (1968), Tunis (1971), Alger i Orà (1973), Pontifícia de Comillas (1974), Autònoma de Madrid (1976) i Alacant (1979), on va exercir fins a la jubilació el 2007.
Va investigar especialment temes àrabs en relació amb la història medieval de la península Ibèrica. Va publicar, entre molts altres treballs, un notable estudi sobre l’obra àrab de Turmeda: La Tuhfa, autobiografía y polémica islámica contra el cristianismo, de ‘Abdallah al-Taryuman (fray Anselmo Turmeda) (Accademia Nazionale dei Lincei, Roma 1971; Madrid 1994), amb el text crític de l’original àrab i la traducció castellana. D’història i toponímia àrabo-catalana, va escriure (amb Maria Jesús Rubiera Mata) Els noms àrabs de Benidorm i la seua comarca (1985) i Xàtiva musulmana (segles VIII-XIII)(1989), i va organitzar els congressos internacionals La Ràpita islàmica. Història institucional (Sant Carles de la Ràpita 1992, 1994, 1997) i L’expulsió dels moriscos. Conseqüències en el món islàmic i en el món cristià (Barcelona 1994).
Epalza és l’autor (amb la col·laboració de Josep Forcadell i Joan Perujo) de la primera traducció completa i directament de l’àrab de L’Alcorà. Traducció de l’àrab al català, introducció i cinc estudis alcorànics (2001). L’obra inclou al final cinc estudis de l’Alcorà, les seues traduccions hispàniques i la metodologia de treball utilitzada. La publicació va rebre el 2002 el Premi Ciutat de Barcelona i el Premi a la Millor Traducció del Ministeri de Cultura. El catedràtic ja havia rebut aquest darrer premi l’any 1967 per una versió de la seua tesi doctoral.
Mikel de Epalza va morir als 70 anys, després de patir un accident de trànsit del qual no es va poder recuperar. Tenia prevista la publicació d’una obra sobre els moriscs hispans a Tunísia.
Fonts: Enciclopèdia catalana / Viquipèdia
