El 5 de juny del 2006 va morir a Castelló de la Plana el filòleg i poeta Manel Garcia Grau. Nascut a Benicarló (el Maestrat) el 1962, es va dedicar amb intensitat a la literatura durant més de vint anys. Va ser un escriptor compromés amb la llengua, el País Valencià i el seu temps.
Garcia Grau va publicar dotze llibres de poesia, i va estar guardonat amb diversos premis de prestigi: el Vicent Andrés Estellés dels Premis d’Octubre, el Ramon Comas i Maduell dels Premis Ciutat de Tarragona, l’Englantina d’Or dels Jocs Florals de Barcelona, l’Ausiàs March de l’Ajuntament de Gandia, l’Agustí Bartra de l’Ajuntament de Terrassa i el Ciutat de València. El 2007 va rebre de manera pòstuma el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians de poesia.
Pertany a una generació de poetes que comencen a publicar a les acaballes dels anys 80 i fan l’esclat definitiu en la dècada dels 90, amb l’aparició d’una esplèndida generació poètica de la qual formen part, entre altres, Ramon Guillem, Josep Ballester, Lluís Roda o Isidre Martínez Marzo.
Sovint es divideix la seua trajectòria en dues etapes. En la primera, que comprén els primers quatre llibres, practica el que s’ha anomenat humanisme existencial, i en la segona, que comença amb Mots sota sospita (1997), el que s’ha qualificat de realisme cívic.
El seu primer llibre de poemes va ser Quadern d’estances (1988) al qual van seguir una sèrie de títols en què destaquen Llibre de les figuracions (1993), Al fons de vies desertes (2002), La mordassa (2003) o Constants vitals (2006).
A més d’una sòlida trajectòria com a assagista, amb temes literaris i lingüístics com a principals interessos, Garcia Grau també va provar el camí de la novel·la amb El Papa maleït (Planeta, 2003), una intriga novel·lística sobre el Papa Luna.
Manel Garcia Grau va col·laborar en diaris i revistes, com ara Serra d’Or, Levante, Avui o Mediterráneo, entre altres, amb articles d’opinió i crítica literària.
Va ser directiu de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.
Fonts: Xulio R. Trigo, «Manel Garcia Grau 1962-2006», AELC / Josep M. San Abdón, «La poesia de Manel Garcia Grau: do de la paraula, la vida i el compromís», Converses i lectures, 2017
