El 26 de novembre del 1996, el Consell Valencià de Cultura va reivindicar que la Dama d’Elx tornara a la capital del Baix Vinalopó amb motiu del 2000 aniversari de la fundació de la ciutat. No va aconseguir que l’escultura isquera del Museo Aqueológico de Madrid.
El bust de pedra va ser descobert el matí del 4 d’agost del 1897 per un jove jornaler que treballava en les tasques d’artigament i desmunt del vessant sud-est del tossal de l’Alcúdia, al Camp d’Elx. Sorprès, va cridar els companys de quadrilla, que en aquell moment esmorzaven. Manuel Campello Esclàpez va mostrar la seua «Reina Mora» (així la va anomenar), però la faena va continuar. Poc imaginaven aquells mossos el que l’aixada del xicot havia deixat al descobert i el que allò havia de reportar a l’arqueologia i a la política.
A la vesprada d’aquell dia, després de la jornada de treball, la colla va portar la preciosa talla a casa del seu patró a Elx, el metge Manuel Campello Anton. L’expectació per la troballa, tanmateix, ja havia transcendit i eren molts els que, amb ànim de veure l’efígie, es van acostar al domicili del metge Campello, que va haver de deixar-la, finalment, al balcó a la vista de tothom. Tot Elx es trobava alterat. Els comentaris i les faules circularen per tot arreu d’aquella incipient població industrial, però encara influïda per un profund esperit rural.
L’arqueòleg francès i conservador del Museu del Louvre Pierre Paris, que l’agost de 1897 era a Elx, va oferir 4.000 francs, unes 5.200 pessetes de llavors, per la Reina Mora. Manuel Campello i senyora acceptaren de grat i, així, el 30 d’agost, feta la transacció, el mateix dia l’escultura fou embarcada a Alacant rumb al port de Marsella. La seua destinació definitiva: el Louvre, on va romandre exposada fins a la II Guerra Mundial.
Al Louvre, a la Sala Apadana del Departament d’Antiguitats, estigué la Dama fins a l’inici de la II Guerra Mundial, moment en què fou traslladada, com altres antiguitats, al castell de Montalban, al Llenguadoc. La República espanyola havia intentat obtenir la peça el 1935, però fou debades. Tanmateix, l’ocupació de França pels alemanys en 1940 i la constitució del govern col·laboracionista de Vichy va donar una nova oportunitat de reclamar-la, ara al règim feixista eixit de la Guerra Civil, molt necessitat de referents «patriòtics» que el legitimaren històricament. La Dama va esdevindre una joia valuosa per a Franco, que la va reclamar i la va obtindre. Com? El mariscal Pétain, el cap del govern de Vichy, va acceptar bescanviar-la per un quadre de Velázquez. El 8 de febrer del 1941, el bust, juntament amb una Immaculada de Murillo que també va entrar en l’operació, arribà a l’estat espanyol per Portbou i seguidament fou traslladat a Madrid. A més a més, el govern francès de Vichy també s’avingué a tornar a Espanya el Tresor de Guarrazar i la part de l’Arxiu de Simancas que havia estat confiscada per Napoleó i que no fou tornada el 1818. La Dama es va dipositar al Museo del Prado, a la Sala Francesa (el Reichführer-SS Himmler va anar a veure-la el mateix 1941), i allí estigué fins que en 1971 fou duta al Museo Arqueológico Nacional (MAN), per a ser exhibida en un lloc preeminent de la sala dedicada als ibers.
Amb motiu de las celebracions del seté centenari del Misteri d’Elx, commemorat el 1965, el govern franquista va acceptar el trasllat de la Dama a la capital del Baix Vinalopó entre el 23 d’octubre i el 8 de novembre d’aquell any. La Dama va gaudir efímerament de llibertat condicional. Posteriorment, després de moltes negociacions, amb el PP sempre contrari a moure la Dama de Madrid, estigué a Elx durant sis mesos el 2006. Per a fer-ho possible, es va rehabilitar un Museu Arqueològic i d’Història d’Elx (MAHE) i es va habilitar una sala a l’Alcàsser de la Senyoria (o Palau d’Altamira) perquè fora exhibida.
El 2015, demandat el retorn de l’obra per activa i per passiva al govern estatal, el govern autonòmic del Botànic va decidir reobrir el «Cas Dama» i es van iniciar les gestions.
Ara, l’Ajuntament d’Elx ha tornat a sol·licitar el trasllat temporal de l’escultura el 2022 per celebrar el 125é aniversari de la troballa. Tanmateix, el Ministeri de Cultura ha denegat la petició.
Fonts: David Garrido, «La Dama d’Elx: com els Jordis i els consellers de la Lacetània, presa «política» a Madrid», Diari La Veu, 2017 / Carlos Garsán, «La Dama de… Madrid: cronologia de la pérdida del icono de Elche», Valencia Plaza, 2016
