El 9 de juliol del 1995, a Sagunt (el Camp de Morvedre), Paco Cabanes Pastor, el Genovés, amb 41 anys, va guanyar la seua última final individual d’escala i corda contra Álvaro, de 21 anys, en la que es va qualificar de «partida del segle».
Aquell matí feia una calor sufocant i el trinquet de Sagunt, seu habitual de les finals de l’Individual, es va omplir de gom a gom una hora abans. Quasi 1.500 persones esperaven ansioses el començament de la partida més esperada de la temporada. Jugava el Genovés, derrocat del seu tron tres anys abans per Enrique Sarasol, el mateix que després de guanyar li va demanar perdó. Un altre pilotari haguera abandonat definitivament el torneig, però el Genovés va voler retirar-se com a campió i ho va intentar un parell de vegades més. No es va rendir i el 1995 va tornar a inscriure’s. També ho va fer Álvaro, un jove de 21 anys sorgit als carrers de Faura i de Quart de les Valls.
El Genovés no va gaudir d’avantatges, ja que va haver d’eliminar prèviament a dos grans: Oltra i Pigat. Els havia vençut per 60 a 55 en dues partides jugades de poder a poder en què el Genovés remuntava en la recta final. Era el mestre (tenia 41 anys) que mostrava la seua autoritat davant l’alumne. Marcava una distància psicològica que feia tremolar les cames del contrincant. «La partida del segle» simbolitza la grandesa d’un heroi esportiu que s’ha convertit en llegenda.
El Genovés, pilotari en actiu professionalment des del 1972 fins al 1995, és considerat una de les cinc figures del segle XX en l’escala i corda i, com a tal apareix retratat a la galeria d’honor del Trinquet de Pelai juntament amb Nel de Murla, Quart, Juliet i Rovellet. També va ser guardonat amb la Medalla d’Or de la Generalitat Valenciana al Mèrit Esportiu, la de l’ajuntament del seu poble, el Genovés, un dels Premis Octubre, El Saque de la Federació de Pilota Valenciana i la txapela basca (reservada als campions del Manomanista, la màxima competició de pilota a mà professional).
Francesc Cabanes i Pastor, el fill xicotet de la tia Carme i de Josep el Teuler, va nàixer el 20 de desembre del 1954 al carrer de la Font del Genovés (l’Horta de Xàtiva): en aquest carrer i en molts altres del poble es jugava a raspall tots els diumenges de vesprada i, als huit anys, va guanyar el seu primer desafiament per cinc duros contra Màxim, un veterà local. Orfe de pare als nou anys, es va haver de posar a treballar ben prompte. Primer va folrar marraixes, va veremar al sud de França i va fer d’obrer amb el seu germà Pepe i Toni Canana a Montesa i, en acabant, a Benissa, on començà a jugar a trinquet en el seu temps lliure.
L’any 1972, amb dèsset anys, Enriquito d’Alzira -llavors trinqueter de Benissa- el va incloure en l’equip juvenil local en substitució d’un lesionat: el Xiquet del Genovés només tardà uns pocs mesos a passar del raspall a l’escala i corda i en juliol del mateix any debutà com a professional a Carcaixent. El 1974 va participar en el Campionat Nacional d’Escala i Corda acompanyat per Carboneret II i patrocinats per Sueca.
Considerat durant molts anys l’adversari a batre, la seua etapa d’esplendor començà quan acabà la de Rovellet i coincideix amb les d’Eusebio, Enric Sarasol, Fredi o Puchol. Va donar pas a la d’Álvaro, el següent número u. L’any 1992 jugà una partida de galotxa junt amb José Maria Sarasol en un carrer de Barcelona com a demostració de pilota valenciana durant els Jocs Olímpics d’estiu, i fou portador de la torxa olímpica al País Valencià. També formà part de la selecció valenciana en els mundials de pilota els anys 1993 (Torneig Cinc Nacions a València), 1994 (I Campionat d’Europa a Valenciennes) i (I Mundial de Llargues a València). El 1994, Toni Mollà publicà una biografia en què el qualifica de «Déu nostre senyor en la terra».
El Genovés es va trencar les mans a pilotades, de menut raspant-la als carrers del poble i després colpejant-la de trinquet en trinquet. Va aconseguir tots els títols i totes les distincions en les diverses modalitats de la pilota.
Paco Cabanes Pastor, el Genovés, una de les figures més grans que ha donat el mil·lenari esport dels valencians, va morir el 31 de juliol del 2021.
Fonts: Iolanda Ibarra, «Paco Cabanes el Genovés, un mite de la pilota», À Punt, 2019 / Alberto Soldado, «20 años de la mejor partida de todos los tiempos», Información, 2015 / Viquipèdia
