El 4 de juliol del 1994, sis persones: 4 brigadistes, un voluntari i un regidor van morir en un catastròfic incendi a Millars (la Canal de Navarrés). Tots eren veïns del municipi i, en algun cas, amb graus directes de parentiu.
Aquell estiu la intensa calor, la sequera i el vent van provocar un còctel letal. L’inici del mes de juliol es va caracteritzar per unes extraordinàries temperatures màximes que es van mantindre durant diverses jornades (abans i després del foc) i que van contribuir, en gran manera, a la ràpida propagació de les flames.
El foc, originat per un llamp, va arrasar més de 25.000 hectàrees, 500 d’elles agrícoles. Sobre les 14.30 hores se’n va anar la llum i prompte el poble va quedar cobert per un fum negre molt dens.
De seguida, s’hi va desplaçar la brigada de Millars a bord del camió autobomba, a la qual es va sumar posteriorment un regidor de l’ajuntament, un voluntari i l’agent mediambiental. En un determinat moment, i sense que es poguera preveure, es va produir un sobtat i violent canvi en la direcció del vent que va conduir el foc, vessant amunt i a una endimoniada velocitat, fins a la posició que ocupaven els mitjans d’extinció. Una llengua de foc va arribar als brigadistes instants després que bolcara el camió autobomba Pegaso. La tragèdia es va desencadenar en segons i quan van voler escapar-ne ja no van poder. En l’incendi va ser determinant el terreny especialment abrupte i l’efecte «xemeneia». No van poder escapar de l’intens fum. Sis veïns de Millars van morir per asfíxia i un setè ho va fer a l’hospital dies després.
L’estiu del 1994 va ser el més fatídic per a les muntanyes valencianes en dècades. El balanç total: 14 morts, quasi 140.000 hectàrees arrasades (el 15% de la superfície forestal total) i una catàstrofe ecològica monumental al llarg i ample del territori. Només a Ontinyent es va cremar el 94% de la muntanya.
El desastre de Millars va marcar un abans i un després de les polítiques forestals. A partir de llavors hi va haver més professionalització, coordinació i inversió. També va ser el germen de la reflexió sobre l’estreta relació que té l’abandó del món rural amb els grans incendis. Tot i això, no totes les promeses es van materialitzar i hui les muntanyes continuen presentant una elevada vulnerabilitat per la quantitat de combustible existent.
Fonts: «25 años de una tragedia», El Rincón del Cronista Oficial de Millares, Ajuntament de Millars, 2019 / «Seis personas murieron en Millares en 1994», Levante-EMV, 2005 / Sergio Gómez, «El tiempo no apaga el dolor en Millares», Levante-EMV, 2019
