El 26 d’abril del 1979, membres del GAV van agredir el president del Consell del País Valencià, Josep Lluís Albinyana, a l’aeroport de Manises.
El 25 d’abril el Consell havia acordat per unanimitat el nom de País Valencià per a la futura autonomia i havia adoptat la senyera amb l’escut de l’ens –basat en l’escut de Pere el Cerimoniós i amb modificacions de la resta de reis de la Corona d’Aragó.
La Generalitat va penjar la senyera i desenes d’ajuntaments i la Diputació de València en van seguir l’exemple. El president Albinyana, amb aquesta acció d’aparença insignificant, havia obert la caixa de Pandora. A partir de llavors es van succeir els aldarulls, les cremes de banderes i l’acaçament i agressions a persones representatives de l’esquerra.
1979, un any violent
A la Fira del Llibre d’aquell any van ser destruïts els pals de la senyera. Al Palau de la Generalitat i alguns ajuntaments, com els de València, Paterna i Catarroja, hi van ser freqüents els robatoris de senyeres
Bastants alcaldes van patir l’ira de la riuada blavera. Alguns consellers, diputats i senadors reberen amenaces de mort anònimes. L’onada blavera va continuar imparable. El 12 de maig va haver a València una manifestació contra la senyera quadribarrada a la qual assistiren dirigents, d’UCD, AP, GAV, URV i Fuerza Nueva. S’hi van proferir insults contra Albinyana i altres autoritats democràtiques.
La crida al debat racional, llançada per la revista Saó entre d’altres, va quedar totalment ofegada per l’immens soroll mediàtic de Las Provincias i la violència del carrer. De fet, el 3 de setembre Albinyana i Manuel Girona van ser agredits per blavers a Quart de Poblet durant una visita a l’Ajuntament per assistir al ple que havia d’aprovar la petició de l’autonomia per la via del 151. Aquest incident va provocar la tancada de més de 90 alcaldes d’esquerres en protesta contra la violència blavera, tot exigint al governador civil la detenció dels responsables i més protecció oficial per a les autoritats democràtiques.
El conflicte va arribar a tal extrem que una comissió d’alcaldes es va traslladar a Madrid per entrevistar-se amb el ministre de l’Interior. Però tot va quedar en bones paraules i la violència contra els valencianistes va continuar sense fre.
El 9 d’octubre es va calar foc a la bandera del Consell hissada al balcó de l’Ajuntament de València i autoritats democràtiques van ser agredides i insultades en la processó cívica.
El 22 de desembre del 1979, Josep Lluís Albinyana es va veure obligat a presentar la seua dimissió. Aquella mateixa data la senyera aprovada amb el vistiplau de totes les forces del Consell va deixar d’onejar a la Generalitat Valenciana.
Fonts: Francesc Martínez Sanchis, La revista Saó (1976-1987): Cristians i esquerrans nacionalistes, Publicacions de la Universitat de València, 2016
