El 15 de juny del 1977 es van celebrar les primeres eleccions amb sufragi universal, lliure, directe i secret al Congrés espanyol des del febrer del 1936. El resultat electoral va enfortir la jove democràcia, va perfilar un sistema de partits homologable a qualsevol estat europeu i, sobretot, va facilitar que el nou Congrés iniciara un procés constituent capaç d’elaborar una Constitució basada en el consens.
Per arribar a aquella jornada electoral, el president del govern espanyol, Adolfo Suárez, va pilotar un projecte de transició democràtica que va haver d’esquivar importants dificultats, especialment la legalització del Partit Comunista (PCE) la Setmana Santa del 1977.
Recollint els principis de la Llei de Reforma Política, aprovada en referèndum el 15 de desembre del 1976, el govern de Suárez va negociar amb les forces polítiques els principis bàsics del decret llei de 23 de març de 1977, que va regular les tres primeres eleccions generals -1977, 1979, 1982- i que en essència va tindre continuïtat en la successiva legislació electoral espanyola.
El Congrés dels Diputats estaria format per 350 diputats, elegits per un sistema d’escrutini proporcional seguint el mètode d’Hondt, que afavoreix les candidatures majoritàries. Per evitar la fragmentació partidista que impedira articular majories estables es va establir un mínim del 3% dels vots per entrar al repartiment d’escons, i un mínim de 2 escons per a cadascuna de les 52 circumscripcions provincials -excepte Ceuta i Melilla que només en tenien un-. Aquests mínims reforçaven les candidatures més votades. De fet, en un gran nombre de circumscripcions -les menys poblades i amb menys representants-, el sistema funciona com si fora majoritari i, pràcticament, només obtenen representació dels dos partits més votats.
El Senat es constituiria amb 207 electes, més 41 designats pel rei. Elegits per un sistema majoritari limitat; els electors només podien votar un màxim de tres candidats -es triaven quatre per cadascuna de les circumscripcions provincials peninsulars. A les Balears, Canàries, Ceuta i Melilla el nombre de senadors electes era inferior. De fet, el Senat es va convertir en un refugi per a una part dels dirigents provinents del franquisme.
Hi van concórrer 5.343 candidats enquadrats en 589 candidatures. 22 partits es van presentar en quasi totes les circumscripcions
Es va triar un dia laborable -amb permís retribuït de quatre hores- per assegurar una alta participació. La jornada va ser prou tranquil·la, amb una quinzena de xicotetes explosions i algunes bombes desactivades, atribuïdes a l’extrema dreta. Va votar el 78,89% del cens electoral. L’abstenció més gran es va registrar a les quatre províncies gallegues (47% a Ourense). El recompte va durar dos interminables dies. La nul·la experiència i el gran nombre de llistes va alentir l’escrutini, però no hi va haver intencionalitat política de retardar o maquillar els resultats i els partits ho van acceptar. Els primers resultats provisionals van arribar a primeres hores de la vesprada del dia 16. Les principals tendències del vot es van consolidar el dia 17 amb el 95% dels vots escrutats.
Suárez va aconseguir revalidar a les urnes el seu lideratge. La UCD va obtindre una majoria còmoda, 166 escons -a deu de la majoria absoluta-, que li permetria presidir un nou govern amb suport suficient. El sistema electoral, tan laboriosament dissenyat, havia funcionat amb gran precisió. La coalició centrista amb el 34,44% dels vots havia obtingut el 47% dels escons. Els 118 diputats obtinguts pel PSOE van sorprendre gairebé tothom. El PCE, amb 20 escons, i Aliança Popular, amb 16, van obtindre resultats molt per sota de les expectatives i van haver de conformar-se a jugar un paper secundari. Al País Basc -PNB amb 8 escons- i a Catalunya -Pacte i UDC en sumaven 13-, es va confirmar el protagonisme dels partits nacionalistes moderats.
Més enllà del repartiment d’escons, la principal conclusió va ser que s’havia imposat el vot moderat a esquerra i dreta. Entre UCD i PSOE sumaven quasi el 70% dels vots. El bipartidisme imperfecte començava a dibuixar-se.
