El 19 de febrer del 1974 la compositora Matilde Salvador (Castelló de la Plana, 1918 – València, 2007) va estrenar l’òpera Vinatea al Gran Teatre del Liceu de Barcelona. Es convertia així en la primera dona que estrenava una obra de manera absoluta en aquest coliseu.
Salvador va crear una òpera en tres actes i set quadres amb llibret de Xavier Casp i orquestració de Vicent Asensio, el seu marit i líder intel·lectual i artístic del Grup dels Cinc, un col·lectiu de compositors que van proclamar durant el primer terç del segle XX la intenció de crear una música genuïna valenciana amb aspiració universal, un propòsit que va frenar la Guerra Civil.
L’obra es va posar en escena gràcies a l’oportunitat que li va brindar el Liceu i al patrocini de les administracions valencianes, les tres diputacions, l’Ajuntament de València i la Caixa d’Estalvis de Castelló i València. Tots aquests van fer de mecenes perquè s’estrenara a un dels grans coliseus europeus una òpera en valencià creada per una compositora valenciana. El teatre d’òpera català va triar l’elenc de veus, va posar l’orquestra simfònica del Gran Teatre del Liceu i la compositora valenciana, els col·laboradors: el director d’Elda (el Vinalopó Mitjà) Gerardo Pérez Busquier, el director d’escena de València Josep Maria Morera, el pintor de l’Alcora (l’Alcalatén) Joaquim Michavila i l’artista faller de València Salvador Debón es van fer càrrec de materialitzar els decorats.
A Barcelona es van fer tres representacions i Salvador va traslladar a Joan Pàmies, l’empresari del Liceu, la seua preocupació pel text i el franquisme. El llibret mantenia les asseveracions de Vinatea davant el rei i, malgrat la mort de l’heroi valencià, el triomf del poble davant la monarquia castellana. «No es preocupe, al Liceu no hi ha censura», li va dir el responsable del Liceu, tal com recull Rosa Solbes en l’entrevista que va fer a la compositora.
L’octubre del 1975, Vinatea es va representar al Teatre Princesa de València, gràcies a les gestions de Joan Alfons Gil Albors, el gerent de l’espai escènic ubicat al carrer del Moro Zeit, a Velluters. L’última representació de l’òpera va ser al Teatre Principal de Castelló de la Plana, aquell mateix any, amb l’equip que la va estrenar i el cor de xiquets, Pequeños Cantores, dirigits per Jesús Ribera.
L’òpera està basada en la crònica de Pere el Cerimoniós. Tracta sobre la rebel·lió de Vinatea, un noble valencià que va ser executat per oposar-se a les concessions que el 1333 va fer el rei Alfons III el Benigne al seu fill induït per la reina Leonor de Castella (segona esposa del monarca). D’aquesta manera, donava part de les seues terres (Tortosa, Alacant, Elda, Novelda, Oriola, Guardamar, Xàtiva, Alzira, Morvedre, Morella, Borriana i Castelló de la Plana) a l’infant Ferran d’Aragó i de Castella.
L’òpera en tres actes comença amb una reunió dels jurats de València en la qual els representants mostren el desgrat amb la política territorial seguida per la reina Leonor, que pensen que acabarà per trencar el Regne. Vinatea accepta anar a veure el rei per a presentar-li les queixes dels jurats. Tanmateix, la reina demana degollar tots els jurats disconformes, al·legant que és el que faria el seu germà, Alfons XI de Castella. Davant aquesta situació, el rei Alfons III el Benigne proclama que als seus regnes no es fan les coses així i anul·la les donacions territorials fetes per la reina. Quan torna triomfal a València, Vinatea és assassinat.
Vinatea, 43 anys després
«He contribuït un poc perquè la gent del carrer conega Vinatea», afirmava Matilde Salvador en declaracions a Ràdio Castelló Cadena Ser en recordar-li l’estrena de Vinatea al Liceu.
I el 2018, 43 anys després, i aprofitant la celebració del centenari del seu naixement, l’Ajuntament de Castelló i l’Institut Valencià de Cultura van promoure la tornada als escenaris de l’òpera sobre el noble cavaller que va retreure a Elionor de Castella l’esquarterament de l’antic Regne de València que pretenia dur a terme.
Vinatea es va representar el 9 de desembre a l’Auditori i Palau de Congressos de Castelló de la Plana en una versió semiescenificada.
