El 13 de maig del 1950 es va publicar el primer volum de Rondalles valencianes, d’Enric Valor. Començava l’aventura editorial d’un dels projectes literaris més importants de les lletres valencianes contemporànies, amb la impressió del número 3 de la col·lecció «L’Espiga» de l’Editorial Torre. Es tractava d’un opuscle breu, de poc més d’una seixantena de pàgines, amb la literaturització de quatre rondalles: «Joan-Ratot», «Home roig, gos pelut i pedra redona», «Les velletes de la Penya Roja» i «La rabosa i el corb».
L’any següent, se’n va publicar un altre amb tres noves rondalles. I encara un tercer volum, l’any 1958, amb quatre rondalles més. En total, per tant, l’aventura editorial d’Enric Valor en l’Editorial Torre durant la dècada dels cinquanta se saldava amb la publicació d’onze de les trenta-sis narracions que, al final, integren el corpus rondallístic valorià.
Enric Valor, un dels escriptors actuals més reconeguts del nostre país i Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, va nàixer a Castalla el 1911 i va morir a València el 13 de gener del 2000. Va estar investit Doctor Honoris Causa per diverses universitats, entre elles la Universitat de València i la Universitat Jaume I. Va ser autor d’una nombrosa producció literària, dins la qual ocupen un lloc especial aquestes Rondalles valencianes. Sense elles no hauria estat possible gaudir d’una bona part de les històries que la pervivència oral havia integrat en la nostra memòria col·lectiva. Enric Valor va saber posar-les per escrit amb una riquesa de llenguatge i una qualitat narrativa incomparables.
Les 25 rondalles restants
Després, les vint-i-cinc rondalles restants van anar apareixent, successivament, en els volums Meravelles i picardies. Rondalles valencianes I (L’Estel, 1964, set rondalles més), Meravelles i picardies. Rondalles valencianes II (L’Estel, 1970, quatre rondalles noves), Obra literària completa I (Gorg, 1975, huit rondalles noves) i Obra literària completa I (Gorg, 1976, sis rondalles noves).
El mateix Enric Valor recordava la importància dels primers llibres en les Converses amb un senyor escriptor, de Rosa Serrano (1995): «Jo n’estic molt agraït, perquè a partir d’aquí vaig començar a posar en pràctica la meua innata vocació: escriure prosa seriosament. Aquelles notícies crítiques sobre la importància i el valor de la literatura oral i tradicional dels pobles, em va convèncer i il·lusionar per a literaturitzar un volumet de rondalles recorrent a les que ja havia sentit contar d’infant. Llavors, per iniciativa i consells de Sanchis [Guarner] i, davant la conformitat de Casp i Adlert, vaig provar a redactar tres volumets de rondalles d’unes 60 pàgines cadascun, que l’editorial Torre va tenir la gentilesa de publicar-me a partir del 1950».
Durant els vint-i-sis anys que transcorren entre aquell any 1950 i el 1976 (que és quan Gorg publica el segon volum de l’Obra literària completa, amb les últimes rondalles), Enric Valor va mantenir una continuada i constant dedicació a recrear les «meravelles i picardies» del patrimoni etnopoètic valencià. Costa de creure, però ni tan sols durant la penosa experiència del presidi no va interrompre Valor l’escriptura de les Rondalles. Fet i fet, la meitat de les trenta-sis narracions —«la meitat, la meitat, o siga divuit», s’hi refermava Valor— van ser redactades «en aquella trista oportunitat».
Ni tan sols la publicació d’aquell primer volum de Rondalles valencianes en Torre, l’any 1950, no va ser exempta de dificultats. En L’edició catalana i la censura franquista (1939-1951) (1991) Maria Josepa Gallofré transcriu les anotacions que el llibret de Valor va meréixer per part de la censura: «Nada que oponer»; «En catalán» ratllat i substituït per «En valenciano»; i, finalment, «Suspendido». Aquestes breus observacions, datades l’11 de juny de 1949, evidencien que, tot i que les rondalles no oferien continguts objectables, només pel simple fet de ser prosa en català (o en valencià: la vacil·lació del censor és del tot bona) es decidia la suspensió del permís d’edició. En idèntica situació es trobava el recull de contes Raïmet de pastor, de Josep Sanç Moia.
Però, al final, sortosament, Xavier Casp va poder fer servir l’antiga amistat que l’unia al senyor Joan Beneyto i Pérez, signatari de les Normes de Castelló, ressituat després de la Guerra Civil com a falangista de pro i home d’influències decisives a Madrid. Ell va aconseguir que en un parell de dies se’n capgirara la decisió i que, en últim terme, la censura autoritzara la impressió de Raïmet de pastor (efectivament imprés el mateix 1949, com a número 1 de la col·lecció «L’Espiga») i de Rondalles valencianes (el 1950, com a número 3 de la col·lecció).
Fonts: Joan Borja, «Setanta anys de ‘Rondalles valencianes’», La Veu dels Llibres, 2020
