El 24 d’agost del 1944, quan passaven pocs minuts de les nou del vespre, «La Nueve», una companyia d’uns 160 homes, 144 dels quals combatents republicans espanyols, integrats en la 2a Divisió Blindada del general Leclerc, va arribar a la plaça de l’Ajuntament d’un París ocupat pels nazis. Van ser els primers. L’encapçalava Amado Granell, tal com va aparéixer en la portada del diari Libération l’endemà reunit amb els líders de la resistència francesa.
Aquells guerrillers de «La Nueve» havien eixit dels terribles camps de concentració que hi havia al nord d’Àfrica i havien estat lluitant per tot França -els acostumaven a posar en primera línia de foc- contra l’exèrcit de Hitler. La majoria d’homes de «La Nueve» tenien menys de 20 anys quan van anar a lluitar per defensar la República. Per tant, quan van arribar a París, feia huit anys que combatien.
A partir de les posicions d’Argentan i sense suport aeri, en una avançada de 200 km, les tropes franceses encapçalades per La Nueve van vorejar París pel sud, evitant les fortes posicions alemanyes de l’oest, enmig d’un entusiasme popular indescriptible. I és que després de dos mesos del desembarcament, la capital francesa esperava els aliats malgrat la propaganda alemanya que deia que ells havien guanyat a Normandia. Els alemanys es van dispersar en desordre cap a la perifèria després d’aquest atac envoltant i per tot París la gent va començar a treure les banderes tricolors franceses, acompanyades per les republicanes espanyoles de «La Nueve».
Els combats a la perifèria foren violents, però els soldats de la 2a divisió blindada de Leclerc van combatre durant dos dies per evitar perdre més temps en l’alliberament de la ciutat i continuar cap a l’est. El 25 d’agost els homes de Leclerc entraven a París per la Porte d’Orléans. El mateix dia, per la Porte d’Italie entraren les tropes nord-americanes de la 4a divisió d’infanteria.
Guiats per la resistència els aliats van arribar a la Rue de Rivoli i van destruir els panzers alemanys en uns durs combats.
L’estat major alemany es va rendir el dia 25 a la Gare Montparnasse i fou fet presoner pels francesos. Amb tot encara hi havia unitats alemanyes que lluitaven esporàdicament perquè no reconeixien la rendició de Von Choltitz.
El mateix dia Charles de Gaulle, cap del govern provisional de la República Francesa, va arribar al ministeri de la guerra, a la rue Saint-Dominique, i després va fer un discurs a la població des de l’Hôtel de Ville.
Homenatges
Va ser la periodista i escriptora alacantina Evelyn Mesquida, autora de La Nueve, qui va revelar en aquest llibre la història dels combatents de la companyia. Un treball clau perquè el govern francès acceptara explicar la veritat.
El 2017 València va dedicar una avinguda a Amado Granell, després de dècades d’oblit per part de les autoritats.
El 2019 el Consell de Ministres, a proposta de la ministra de Justícia, Dolores Delgado, va aprovar una declaració institucional per a homenatjar els republicans espanyols exiliats que van contribuir activament a l’alliberament de París. D’aquesta manera, el govern estatal destacava el paper d’aquestes persones en la construcció de la memòria democràtica europea.
A més, amb aquesta declaració, el govern espanyol se sumava als actes de commemoració del 75é aniversari de l’alliberament de París, coincidint amb la data d’entrada de les tropes aliades a la capital francesa després de la derrota del nazisme.
També el mateix any, el CFP Orihuela Deportiva va presentar el segon equipament per a la temporada 2019-2020 amb un homenatge especial als republicans de La Nueve i, en especial, a Amado Granell.
El 2022 la companyia Caterva Teatre va presentar el seu nou espectacle Amado, una «història de lluita per la llibertat» interpretada per Fernando Soler i Jaume Ibàñez nascuda de les residències de Graners de Creació, que es van dur a terme gràcies a la col·laboració de Rambleta i Espai Inestable com a sales amfitriones.
D’altra banda, el maig del 2022 s’inaugurava un mural de Paco Roca dedicat a la figura del militar republicà de Borriana a l’estació d’Amado Granell-Montolivet de la línia 10 (Alacant-Natzaret) de Metrovalencia.
A Benaguasil (el Camp de Túria), el 2024 es va retre homenatge a Germán Arrué Calvo, integrant de “La Nueve” i soterrat al poble des del 2007.
Fonts: Sílvia Marimon, «El dia que els republicans espanyols van alliberar París», Ara, 2019 / Diari La Veu / Viquipèdia
