El 24 de juliol del 1942 va ser afusellat a Paterna (l’Horta Nord) Joan Peiró Belis, ministre d’Indústria de la II República espanyola, junt amb set membres més de la CNT, sindicat que havia dirigit.
Nascut el 1887 al municipi de Sants, actualment Barcelona, va ser treballador als forns de vidre des dels set anys i analfabet fins als 22. Tanmateix, va arribar a ser un dels anarcosindicalistes més destacats del moviment obrer català i espanyol del primer terç del segle XX.
El vessant sindicalista de Peiró no es pot separar de l’experiència prèvia adquirida en les societats obreres de tall laboral i local. Des del 1903, va pertànyer a les societats d’obrers vidriers i des del 1915 va ser secretari general de la Federació Local de Societats Obreres de Badalona, localitat en la qual residia des de feia una dècada. Així mateix, entre el 1916 i el 1920, va dirigir exitosament també la Federació Espanyola de Vidriers i Cristallers que, amb ell al capdavant, va aconseguir la jornada de huit hores per als vidriers el 1917, dos anys abans que la mesura es generalitzara.
El seu caràcter –tolerant, però franc i apassionat alhora– el situaria en el centre d’algunes de les polèmiques doctrinals més conegudes de la història de la CNT, com les que l’enfrontarien a García Oliver o Pestaña.
