El 12 de febrer del 1939, l’aviació feixista italiana va bombardejar l’estació de Xàtiva (la Costera) i va matar 129 persones, entre les quals hi havia dones, xiquets i molts soldats que tornaven del front de Còrdova, i en va ferir més dues-centes.
Aquell dia va acudir molta gent a l’estació perquè feia una parada tècnica d’escassos minuts un tren amb soldats que tornaven del front i un bon nombre de familiars i amics van aprofitar l’ocasió per saludar-los. En uns minuts, tres avions italians carregats de bombes sembraren el terror i la mort.
Per a recordar aquest tràgic fet, cada any se celebra un homenatge a les víctimes, un recordatori del que va ocórrer a la capital de la Costera aquell fatídic dia en què el terror aeri decretat per les tropes franquistes va acabar per sempre amb l’esperança de refer la vida després de la Guerra Civil. Enguany l’acte ha tingut lloc aquest diumenge al migdia.
Segons declarava Republicans de Xàtiva a Diari La Veu el 2016, «el que no va fer el darrer front de defensa de la República, ho van fer unes quantes bombes, carregades de foc i metralla, que s’emportaren per sempre la vida d’éssers innocents».
El 2007 es va inaugurar un monument commemoratiu, pagat amb sufragi popular i impulsat pel Consell de la Joventut de Xàtiva, obra de l’escultor i dissenyador Miquel Mollà.
Atacs aeris
Aquest va ser un més dels nombrosos atacs sobre població civil que va efectuar l’aviació franquista i els seus aliats sobre el País Valencià els últims mesos de la Guerra Civil, quan ja era evident el final d’aquesta i quan l’aviació republicana i les defenses antiaèries valencianes estaven molt malmeses. L’aviació franquista, la italiana i la legió Còndor alemanya van intensificare aleshores els seus bombardejos atacant, des de principis de febrer, València, Sagunt, Gandia i Dénia. L’aviació italiana, amb seu a Mallorca, es va mostrar especialment activa gràcies a l’absència d’impediments.
El dia 11, la vespra, havien atacat Manuel, població veïna de Xàtiva. El dia 12, finalment, a les 11.30 h del matí, cinc avions pertanyents al 27 Gruppo de l’Aviazione Legionària delle Baleari van aparéixer al cel de Xàtiva i van deixar caure 20 bombes de 250 kg. Aquestes impactaren de ple sobre l’estació i les cases circumdants just quan entrava un comboi militar amb soldats de la XLIX Brigada mixta de l’exèrcit popular que regressava amb permís del front.
En les fotos fetes pels mateixos italians, es pot comprovar la gran fumera que va provocar els impactes. Uns impactes que van fer trontollar tota la ciutat. En total, van morir 129 persones de manera directa o dies després als hospitals, i hi va haver quasi 300 ferits. Alguns van haver de ser traslladats a l’hospital d’Ontinyent, ja que Xàtiva va quedar desbordada davant de l’allau de víctimes. Entre els morts hi ha haver sobretot soldats, però també civils. Cal destacar-ne 3 xiquets i 14 dones.
L’impacte emocional va ser tan fort que la por a un nou bombardeig es va apoderar de la població de Xàtiva durant aquest darrer tram de la guerra i, tot i la crida de l’alcalde Jovino Fernández a la normalitat, gran part de la població es va traslladar a les cases de camp del paratge de Bixquert, atés que els refugis antiaeris encara no estaven acabats i tothom temia un nou atac.
Fonts: «Homenatge aquest diumenge a les víctimes del bombardeig de Xàtiva», Diari La Veu, 2016 / Viquipèdia
