El 21 de desembre del 1932 es van donar a conèixer les Normes de Castelló amb el títol «Bases per a la unificació de l’ortografia valenciana».
Abans, el 2 de desembre va tindre lloc a la casa Matutano, seu de la Societat Castellonenca de Cultura, la històrica reunió de personalitats i entitats valencianes que culminà amb l’aprovació d’unes bases ortogràfiques unificadores.
Contràriament al que molts poden pensar, no fou ni un aplec multitudinari ni una assemblea d’extensa participació, sinó que fou una reunió de treball entre els representants de les entitats culturals i polítiques valencianes més significatives en l’estudi i conreu del valencià d’aleshores.
Concretament, el participants en aquella sessió foren Salvador Carreres, del Centre de Cultura Valenciana; Joaquim Reig, d’El Camí; Emili Gómez Nadal, de l’Agrupació Valencianista Republicana; Adolf Pizcueta, de L’Estel, i Gaetà Huguet, Lluís Revest, Salvador Guinot i Àngel Sánchez Gozalbo, de la Societat Castellonenca de Cultura, «persones, unes i altres totes de sòlida solvència filològica i cultural», segons escriu a Las Provinciaspocs dies després el seu director, Teodor Llorente i Falcó.
Lo Rat Penat no participà en aquesta part del procés de gestació de les Normes, segurament perquè ja havia aprovat les seues el 1914 i no havien tingut bona acollida entre publicacions i escriptors; així i tot, el seu president, Nicolau Primitiu Gómez, també havia d’assistir a la reunió, però com a representant del Centre de Cultura Valenciana, i per això finalment demanà ser substituït per S. Carreres
El setmanari El Camí oferí una breu informació pocs dies després: «Una ambaixada de conreadors de la nostra llengua, una colla de patriotes vinguts de València, s’assegueren el redós de la taula de la nostra Societat Castellonenca de Cultura el divendres passat. Cridats per la nostra entitat, acudiren tots, molt animats i ben ensinistrats; el seny d’uns i atres senyorejà l’estatge hospitalari i la gràcia alada de la intel·ligència sagellà la discusió i junyí els cors amb un ritme únic [sic]» (El Camí, núm. 42, 17 de desembre de 1932, p. 2).
A partir d’ací, calia enllestir la redacció definitiva del document, de la qual cosa s’encarregaren Lluís Revest i Carles Salvador, i preparar una Declaració que aparegué al Vocabulari ortogràfic valencià, elaborat pel mestre de Benassal i publicat a València per l’editorial L’Estel.
Amb posterioritat, calia donar a conèixer les Normes i demanar l’adhesió de les entitats, publicacions i personalitats més rellevants del món cultural valencià del moment:
«Segons nostres notícies, dins de pocs dies se podran firmar per les esmentades entitats les noves normes d’una gran amplitud per a que tots se creguen incluïts en elles, i seran fermes per dites entitats, podense entonces afirmar que els més importants nuclis intelectuals de Castelló i València hauran aplegat a un acord i probablement esta unificació se farà extensiva a Alacant, mediant la conformitat dels elements que en aquella província cultiven la llengua nativa [sic]» (Las Provincias, 14 de desembre de 1932).
Els fulls on s’estampaven les signatures d’acceptació de les Normes s’encapçalaven amb el text «acceptem les Bases ortogràfiques i el Vocabulari que integra este quadern». Aquest text és el conservat actualment a la Biblioteca Valenciana i fou elaborat per Lluís Revest. Ara bé, la redacció definitiva de les Normes, tal com es publicaren al Vocabulari ortogràfic valencià, fou obra de Lluís Revest i Carles Salvador i no estigué enllestida fins a finals de febrer de 1933.
Fonts: Josep Daniel Climent, «L’aprovació de les Normes de Castelló», Diari La Veu, 2017
