El 31 d’agost del 1913 va nàixer a Albuixec (l’Horta Nord) el dibuixant de còmics Miguel Ambrosio Zaragoza, més conegut com Ambrós, el creador d’El Capitán Trueno.
Prompte va ingressar a l’acadèmia de Sant Carles de València, on un dels professors li va dir que no seria mai res en el món del dibuix. Afortunadament, es va equivocar. Encoratjat pels seus pares, per allò de tindre una feina fixa per a tota la vida, va acabar Magisteri, i durant un breu període de temps va exercir com a mestre, però l’inici de la Guerra Civil va truncar la seua trajectòria en aquest terreny, i es va allistar a l’exèrcit republicà.
Al final de la guerra, per raons polítiques, va preferir abandonar la docència i ajudar els seus pares en els treballs del camp. El 1946 es va presentar davant de Juan Puerto, fundador d’Editorial Valenciana, amb un còmic d’El guerrero del antifaz fet per ell, cosa que li va brindar la possibilitat de dibuixar algunes historietes humorístiques per a l’editorial. Aquell mateix any es va traslladar a Barcelona, on va dur a terme alguns còmics per a editorials xicotetes, com ara els quaderns d’aventures Dos yanquis en África, per a Bergis Mundial, o algunes pàgines per al setmanari Chispa. El seu primer treball important va ser la sèrie El Caballero Fantasma, del guionista Federico Amorós. El personatge estava inspirat en El Zorro i el va publicar l’editorial Grafidea amb un èxit considerable.
Una altra editora de còmics, Saturno, que publicava les aventures d’un personatge de nom idèntic, va interposar una demanda, cosa que va obligar Federico Amorós a «matar» el protagonista, que va ser substituït pel seu pupil, El Jinete Fantasma. Lluny de perjudicar la sèrie, el canvi va incrementar inesperadament les vendes. El 1951 es va deixar d’editar la sèrie, de la qual van arribar a publicar-se 146 números, però Ambrós en va fer una de nova, Chispita, el protagonista de la qual era el fill del genet fantasma.
Gràcies a l’èxit d’El Jinete Fantasma, Ambrós va ser contractat per l’Editorial Bruguera. Hi va començar il·lustrant el suplement d’aventures de Pulgarcito, amb la sèrie La nave del tiempo. També va treballar com a il·lustrador d’alguns llibres de Bruguera, com ara la versió d’Els tres mosqueters, d’Alexandre Dumas.
El 1956 Ambrós va rebre l’encàrrec de crear la imatge d’El Capitán Trueno a partir de la sinopsi de Víctor Mora. A partir de juny d’aquell any va dibuixar al personatge tant al quadern d’aventures quinzenal com en les seues aparicions a la revista Pulgarcito. A partir del número 22, la publicació, a causa de l’èxit, va passar a tindre periodicitat setmanal, cosa que imposava a Ambrós un ritme de treball frenètic. Fins al número 35, Ambrós va il·lustrar la sèrie en solitari, però en el següent va comptar amb l’ajuda de Beaumont, qui es va encarregar de posar el color a les il·lustracions en uns quants números.
El Capitán Trueno va aconseguir un gran èxit i va assolir un tiratge de 350.000 exemplars per episodi. No obstant això, aquest èxit va tindre escassa repercussió econòmica per al dibuixant, el qual, fart de les imposicions de l’editorial, va decidir abandonar la sèrie després del número 175.
El 1960 es va traslladar a París per tractar d’impulsar la seua carrera com a pintor, però va tindre mala sort i el 1964 va haver de tornar i posar-se a treballar per a Bruguera. Encara que al principi no va voler continuar dibuixant El Capitán Trueno, i es va dedicar a Rintintín i Tarzán i a il·lustrar novel·les de l’editorial, el setembre d’aquell mateix any va dibuixar de nou el personatge.
El 1965 va deixar Bruguera i va començar a treballar per a Editorial Valenciana, on hi va romandre fins al 1971. L’any anterior havia tornat a Bruguera per donar vida a un altre personatge de Víctor Mora, El Corsario de Hierro, que va començar a publicar-se a la revista Mortadelo.
El 1981 Ambrós es va retirar del món del còmic. Només hi va tornar per dibuixar la història d’El Capitán Trueno per a la Historia de los Cómics (1983) de l’editorial Toutain.
El 1987, Ediciones B va publicar 58 números de la millor edició d’El Corsario de Hierro, on es pot observar amb tota nitidesa la força del dibuix d’Ambrós. El 1989 va rebre el Gran Premi del Saló del Còmic de Barcelona pel conjunt de la seua obra.
Finalment, el 30 de setembre del 1992, després d’haver patit diversos infarts, un atac cerebral va posar fi a la vida d’Ambrós als 79 anys. Com ell mateix deia: «Vaig nàixer amb la vocació de dibuixant, ja que dibuixava abans de caminar o aprendre a parlar».
Fonts: Tebeoesfera / Viquipèdia
