El 8 de desembre del 1912 va nàixer a Albacete Balbina Medrano Aranda, també coneguda com a Guillermina Supervía, mestra i primera dona regidora de l’Ajuntament de València.
Prompte es va traslladar a València, on va estudiar l’ensenyament primari a l’Escola annexa a la Normal mentre un professor privat la preparava per ingressar a l’Institut Lluís Vives. En aquest centre, va cursar el batxillerat, en l’especialitat de ciències. Com que encara era massa jove per ingressar a la universitat, va començar estudis a la Normal Femenina, però quan s’implantà el Pla Professional, superada la prova d’accés, va formar part de la primera promoció (1931-1935) i va iniciar Filosofia i Lletres, carrera que no va finalitzar a causa de la Guerra Civil. En aquests anys, va pertànyer a la Federació Universitària Espanyola (FUE).
Políticament, es va definir republicana i d’esquerra moderada. Es va afiliar al Partit Republicà Radical Socialista (PRRS) i a Esquerra Republicana, on va ser una de les organitzadores del Comité femení. Molt bona oradora, va fer campanya pel Front Popular i va intervindre en gran quantitat de mítings i actes electorals. El seu fort compromís la va conduir a ser la primera dona regidora de l’Ajuntament de València com a representant d’Esquerra Republicana quan, després del triomf de l’esquerra, es van nomenar comissions gestores.
Pedagògicament es va identificar amb la Institució Lliure d’Ensenyança, i va defensar sempre una escola laica, democràtica i pública. Membre de la FETE, es va plantejar, després de ser destinada a l’escola de Llíria (el Camp de Túria), la substitució de l’ensenyament religiós als establiments dependents de la Diputació. El 1936 la van nomenar directora de l’Asil de Sant Eugeni, al qual va canviar el nom pel de Casa de la Infància Giner de los Ríos. Va deixar aquest treball el 1938, quan va viatjar a París per representar l’Executiva Nacional de les Joventuts d’Esquerra Republicana en l’Aliança Juvenil Antifeixista.
Va tornar a València, però el gener del 1939 es va haver de traslladar a Barcelona per travessar la frontera francesa. A la capital gal·la es va reincorporar a les tasques de l’Alianza Juvenil Antifascista (AJA) fins a l’inici de la Segona Guerra Mundial, moment en què va partir amb destinació a Mèxic acompanyada del seu marit Rafael Supervía. En una escala tècnica a la República Dominicana, es va ressentir físicament i es van establir al país. Allà va treballar de professora a l’Escola Normal, a Ciudad Trujillo i va ser fundadora i directora de l’Instituto Escuela, fet a imatge dels que la Institució de Lliure Ensenyança havia creat en territori espanyol.
Tanmateix, van sorgir problemes amb el dictador Trujillo i es va instal·lar als EUA el 1945, animada perquè ja havia fet cursos de postgraduat a la Columbia University de Nova York, becada per la fundació Rockefeller, i havia establit relacions per treballar com a docent.
Mentre el seu espòs ocupava llocs polítics d’importància i exercia de professor a la Universitat George Washington, ella va treballar a la Sidwell Friends School de Washington DC, on va impartir classes de castellà i va ser cap del Departament d’Espanyol.
Un cop jubilada, va continuar com a assistant professor a The American University de Washington DC –on ja havia assistit a cursos de postgrau–. També va publicar diverses obres sobre temes relacionats amb l’ensenyament del castellà i amb la recuperació de la memòria de les dones republicanes.
Coneguda com a Guillermina Supervía, es va integrar en organitzacions polítiques que reivindicaven l’arribada de la democràcia a l’estat espanyol i la reinstauració de la República. Entre aquestes, es pot mencionar l’organisme polític «American For Democratic Action».
Quan va morir el dictador Franco es va plantejar el retorn, una decisió que va prendre més força després de la defunció, el 1978, de la seua mare i el seu marit. Durant molts anys va alternar estades a València i als EUA, fins que es va instal·lar de manera definitiva al Cap i casal al final dels 90. Va ser llavors que es va centrar a organitzar el seu arxiu i biblioteca per donar-los a la Biblioteca Valenciana, on es poden consultar sota la referència Arxiu Medrano-Supervía, un fons imprescindible per conèixer l’exili espanyol a Amèrica.
El 1986 el govern espanyol li va concedir el Llaç de Dama d’Isabel la Catòlica. L’Ajuntament de València li va dedicar un carrer en la pedania de Borbotó. El 2001 va ser homenatjada durant el desenvolupament d’un curs de recuperació del patrimoni cultural de la República Espanyola organitzat a la Biblioteca Valenciana i li van concedir el premi Isabel Ferrer de la Generalitat i el de Dones Progressistes.
Balbina Medrano va morir a València el 28 de setembre del 2005.
Fonts: Viquipèdia / Universitat de València
