El 22 de maig del 1909 es va inaugurar l’Exposició Regional, una mostra del comerç i indústria que va tindre lloc a València fins al 22 de desembre del mateix any. Aquesta fira, que va ser una important trobada d’industrials i capitalistes, sobretot de Catalunya i el País Valencià, es va desenvolupar sota el mandat de l’alcalde José Maestre Laborde-Boix, i va significar una profunda remodelació arquitectònica de la ciutat. Entre els actes celebrats hi va haver també, el 14 de setembre, la coronació de Teodor Llorente com a poeta oficial de València.
L’esdeveniment va ser fructífer en la creació d’un ric patrimoni modernista per a la ciutat, en la forma dels diversos edificis de l’exposició, com ara el Palau de l’Exposició. Aquest conjunt, que ocupa 16 hectàrees, es va construir al principi del camí nou del Grau, el que seria la moderna avinguda del Port. La Fàbrica de Tabacs (o Tabacalera), que data del 1906, es va acabar amb la funció de ser el Palau de les Indústries. El 1911 va començar a funcionar com a fàbrica de tabac. La principal via era el carrer d’Amadeu de Savoia entre els actuals barris de Mestalla i Exposició.
L’exposició va tindre tant èxit que el 1910 es va convertir en una Exposició Nacional. Tanmateix, després es van enderrocar molts edificis, i només hi van restar el Pavelló d’Indústria (la Fàbrica de Tabacs), el Palau Municipal (ara anomenat Palau de l’Exposició) i, adossat al mateix, la Casa de la Lactància, actual Balneari de l’Albereda.
En els 233 dies de portes obertes, la fira va viure jornades històriques, com ara el 6 de juny, en què s’hi van aplegar fins a 30.207 persones.
Himne de l’Exposició
El president de l’exposició, Tomás Trénor Palavicino va encomanar la creació d’un himne per celebrar la fira al mestre Josep Serrano Simeón, que va compondre la música, i Teodor Llorente, que en va escriure la lletra. Finalment, però, va ser Serrano qui el va escriure, seguint els models del poeta Maximilià Thous i Orts.
L’himne resultant va rebre una gran acceptació a l’exposició, i el maig del 1925 els alcaldes dels ajuntaments de Castelló de la Plana, València i Alacant van decidir que aquell himne es convertira en l’himne de País Valencià.
Cartell
Al concurs de cartells convocat pel Comité organitzador de l’Exposició Regional, fet al Cercle de Belles Arts durant el 1908, Vicent Climent va obtindre el primer premi amb el lema «Emporio». El cartell representa el Comerç oferint una corona de llorer a l’Agricultura, a la Ciència i a les Belles Arts. En els angles superiors, sobre rajoles, es veuen els escuts de les tres províncies; en els inferiors els de la Diputació de València i l’Ateneu Mercantil de València, sobre el qual cau la senyera. Al fons, la mar encalmada. Tanca el cartell l’anunci de l’Exposició sobre rajoles.
Espectacles
La Banda Municipal de València va celebrar 31 concerts fins al dia de la clausura. Es van dur a terme concursos de tota mena, des d’esportius a la Gran Pista fins a hortalisses i llegums al Palau de l’Agricultura. Es van disparar 96 espectacles de focs artificials, i hi va haver un concurs de castells que va durar 18 dies i un altre de traques.
Entre els concursos i competicions esportives hi va haver els partits de futbol del Club València, en un torneig que va guanyar el Barcelona, sobre una arena de la Gran Pista en la qual no van faltar representacions d’òpera com Il trovatore, Aida i Otello. A més, no hi van faltar 15 espectacles aeronàutics, una de les celebracions més multitudinàries.
El comité organitzador va publicar una completíssima guia en la qual es descrivien els centenars d’expositors que es donaven cita dins del recinte, així com una extensa «orientació del foraster» per a visitar els punts més emblemàtics de la ciutat i saber com arribar al recinte firal.
A més, l’espai va ser definit com «l’urbs generada per la fantasia», ja que hi havia, entre altres divertiments, un gran tobogan que començava a 26 metres d’alçària i tenia un recorregut de 93 metres, atraccions amb túnels i fins i tot vagons sobre l’aigua.
