El 29 de maig del 1896 la Direcció General de Correus i Telègrafs va prohibir parlar en qualsevol llengua que no fora el castellà per telèfon. Aquell dia es va instal·lar la línia telefònica entre Barcelona i Madrid.
Les prohibicions de l’ús del català han estat una constant des del decret de Nova Planta, promulgat després de la guerra de Successió. En el decret del mateix dia es prohibia també editar llibres en català, redactar en català la documentació dels ajuntaments, parlar en català a les escoles o batejar els vaixells en català.
L’explotació de la línia telefònica entre Barcelona i Madrid es feia a través d’un sistema mixt de participació entre l’empresa El Crédito Mercantil de Barcelona i la Dirección General de Correos y Telégrafos de España. La direcció general d’aquesta última empresa estatal va imposar la prohibició de fer ús del català a l’empresa privada. Una prohibició de la llengua en la nova tecnologia telefònica que també es va aplicar en la telegrafia, que no acceptava telegrames que no estigueren redactats en castellà.
El diputat català a les Corts Espanyoles pel districte de Solsona, Joan Maluquer i Viladot, va denunciar aquesta discriminació en un prec formulat al ministre de Governació i al Congrés. Malgrat la protesta del diputat contra aquesta prohibició, aquesta mesura va continuar vigent i s’aplicava a través dels funcionaris o operadores, que estaven facultades per a tallar la comunicació. L’advocat Joan Maluquer havia col·laborat amb La Renaixença i havia estat secretari del Primer Congrés Catalanista (1880), on va defensar la llei del dret català.
Com a exemples d’interdiccions de la llengua a finals del segle XIX, el 1870, la Llei del registre civil va prohibir l’ús del català, i el 1881, la Llei d’enjudiciament civil va fer el mateix amb l’ús del català al jutjat.
Fonts: Ferran Aisa, «1896: Prohibit parlar en català per telèfon», 20 Minutos, 2005 / «El dia que el govern espanyol va prohibir parlar en català per telèfon», Nació Digital, 2017
