El 12 de novembre del 1894 va eixir al carrer el primer número d’El Pueblo, Diario republicano de la mañana, el periòdic fundat pel polític, escriptor i periodista Vicent Blasco Ibáñez per a difondre les seues idees i les seues obres literàries. La primera novel·la per entregues que es va publicar va ser Arròs i Tartana, que va anar seguida d’altres, així com articles i informacions signats per l’escriptor, amb el marcat caràcter polític del blasquisme, quan era diputat a les Corts espanyoles. Rodrigo Soriano i Barroeta-Aldanar, col·laborador de Blasco Ibáñez, va finançar la publicació.
Encara que va mantenir un tall molt polític en els seus primers anys (coincidint amb la gestió de Vicente Blasco Ibáñez), el 1906 va anar canviant el disseny i els continguts, amb més informació periodística i imatges i més atenció a l’actualitat social, tot i que sense perdre les característiques republicanes essencials. Amb la dictadura de Primo de Rivera i la censura, va haver d’abandonar bona part del contingut polític per passar a dedicar les seues pàgines a qüestions d’oci i entreteniment. Vicente Blasco Ibáñez es va dedicar exclusivament a la literatura a partir del 1908, amb la qual cosa va abandonar el seu escó de diputat, i el periòdic va prestar més atenció a la informació no política i amb un caràcter més cultural i de societat, sense renunciar a l’ideari republicà.
El 1929, Sigfrido Blasco-Ibáñez, el fill de l’escriptor, va substituir Félix Azzati en la direcció del periòdic, i va expressar el seu entusiasme el 14 d’abril del 1931 quan es va proclamar la República amb una famosa portada: «¡Señores viajeros, al tren! ¡Viva la República española!». Durant els anys de la Segona República El Pueblo es va vincular amb el lerrouxisme i es va convertir en l’òrgan del Partit d’Unió Republicana Autonomista (PURA). Amb un tiratge de 20.000 exemplars en una València d’uns 300.000 habitants, va ser un dels diaris més llegits del moment.
El periòdic es va distingir sobretot per les campanyes (antireligioses, antiregionalistes, contra la redempció econòmica del servei militar durant la guerra de Cuba, a favor dels aliats en la Primera Guerra Mundial, etc. ) i per les polèmiques tant amb la premsa monàrquica com amb la republicana menys radical (El Mercantil Valenciano) o dissident. En foren redactors i col·laboradors assidus Ferran Llorca, Venanci Serrano i Clavero, Josep Vinaixa, Juli Cola, Juli Just, Carles Esplà, etc. , i, entre els redactors en cap, Vicent Marco i Miranda i Enric Malboysson.
La fugida de Sigfrido Blasco i l’eclipsi del blasquisme en començar la guerra civil va fer que el diari fora l’òrgan primer del Partido Unión Republicana Nacional i, des del juliol del 1937, del partit Sindicalista, època en què el dirigí Marí Civera.
El Pueblo, malgrat patir distintes interrupcions per denúncies governatives, va continuar editant-se fins al 29 de març del 1939, al final de la Guerra Civil. Les seues instal·lacions van ser confiscades per FET i de las JONS, la qual cosa va posar fi a la trajectòria d’aquest emblemàtic diari valencià.
En l’actualitat, la Biblioteca Valenciana Nicolau Primitiu ofereix en línia, a la pàgina Bivaldi, tots els números que es conserven del diari El Pueblo des del començament fins al tancament del diari.
Fonts: «La Biblioteca Valenciana publica en línia la col·lecció més gran d’exemplars del diari El Pueblo», Generalitat Valenciana / Enciclopèdia Catalana / Viquipèdia
