El 29 de febrer del 1892 va nàixer fortuïtament a València l’escriptora, poetessa i mestra Maria Ibars.
Va viure la infantesa i adolescència a Dénia (la Marina Alta) en una casa a la partida dels Campussos, Penyamar, fet que dona títol a un dels seus llibres: Poemes de Penyamar: a l’ombra del Montgó (1949).
Posteriorment, es va traslladar al Cap i casal a estudiar Magisteri a l’Escola Normal Femenina, on va aconseguir el títol de mestra el 1913. Després d’uns anys d’interinatge va obtndre la plaça definitiva a l’escola de la Font de la Figuera (la Costera), on va començar a aplicar mètodes innovadors.
És aleshores que va retrobar el seu amic Carles Salvador, un dels puntals de la cultura valenciana. La seua influència va ser decisiva perquè Maria Ibars mamprenguera una carrera literària i ho fera en la llengua pròpia.
El 1935 va iniciar els cursos de llengua i cultura valencianes que impartia Carles Salvador al Centre de Cultura Valenciana. A partir d’ací va començar a col·laborar al diari Las Provincias i a la revista El Vers Valencià. En aquesta època també va entrar en contacte amb l’Associació Protectora de l’Ensenyança Valenciana, que va contribuir decididament a la renovació pedagògica i a la introducció de l’ensenyament del català a les escoles.
La Guerra Civil va impedir el progrés d’aquest camí iniciat i Maria Ibars, d’ideologia conservadora, es va recloure. En plena postguerra, dins dels pocs marges culturals existents, Carles Salvador va intentar que l’ús de la llengua pròpia es mantinguera encara que fora en les publicacions permeses lligades a les festes i a les commemoracions religioses de caràcter popular. Al seu costat, Maria Ibars va publicar diverses poesies a les revistes Pensat i Fet i L’Altar del Mercat, als Almanaques de Las Provincias com també als Llibrets de falla o foguera.
Així mateix, va participar en algunes antologies poètiques com ara Glòria Vicentina (1944). El seu primer llibre, l’esmentat Poemes de Penyamar, va aparéixer el 1949 i és un recull de poesies amb un pròleg de Carles Salvador.
En aquest mateix any va guanyar el premi de novel·la als Jocs Florals de València amb Vides planes i va començar a relacionar-se amb el grup d’escriptors que intentaven la renovació de Lo Rat Penat. Va continuar la publicació de poemes, a les revistes Glorieta i Sicània. Més tard ho va fer fa al setmanari La Marina.
A finals dels cinquanta es va proposar l’edició de la seua obra en prosa, però no és fins al 1962 que va veure la llum Vides planes i el 1965 la seua altra novel·la en català, L’últim serf. Els seus contes es van publicar dins la col·lecció Nostres Faulelles entre 1961 i 1967. En castellà té les novel·les: Como una garra (1961) i Graciamar (1963).
La mort de Carles Salvador i la seua salut precària van contribuir al seu progressiu aïllament. Va morir el 9 de gener del 1965 a València.
El 1992, amb motiu del centenari del seu naixement, es va publicar Els miracles de Teulada, una peça teatral inèdita de contingut religiós i popular. El 2015 es van establir unes rutes literàries en el seu honor.
Era mare de la pedagoga Raquel Payà. A Dénia hi ha un Institut d’Educació Secundària que porta el seu nom. Des de febrer del 2016 és filla adoptiva d’aquesta localitat de la Marina Alta.
Fonts: Maria Ibars, 1892-1965, AELC / Viquipèdia
