El 27 de gener del 1838 va acabar el setge de Benicarló (el Maestrat), un dels episodis de la Primera Guerra Carlina.
El 22 de gener del 1838, el comandant en cap de les forces carlines al Maestrat, Ramon Cabrera, que comptava amb Magí Solà al capdavant de la infanteria i amb José Lespinace i Alexandre de Gonzaga encapçalant la cavalleria de Tortosa (el Baix Ebre), van posar setge a Benicarló i, l’endemà, va establir les bateries per a l’artilleria. Els defensors isabelins no es van rendir i van demanar ajut a Emilio Borso di Carminati, que era a Sagunt (el Camp de Morvedre), i a Marcelino de Oraà, que era a València.
Benicarló havia pres partit pels principis liberals i monàrquics representats per Isabel II. En previsió de possibles assalts durant aquella primera contesa (1833 – 1840), la vila va començar a fortificar-se el 1834. Va patir diverses ofensives carlines, que van incendiar la vila el 1837.
El principal baluard de resistència es va situar a l’església de sant Bartomeu. Tots els edificis propers es van enderrocar per tal de mantindre espais oberts al seu voltant, la qual cosa va permetre l’engrandiment de la plaça. Els incendis i bombardejos de l’artilleria carlista van fer la resta. Tot plegat va obligar a remodelar l’anomenada aleshores plaça de l’Església. Una remodelació que va tindre com a resultat l’actual traçat urbanístic de la plaça, encarregat al cel·lador de camins Melchor Martí el 1841. La plaça va rebre el nom de sant Bartomeu, l’actual patró de la ciutat, a partir del 1850.
Els carlins van obrir una bretxa a la muralla, però un vaixell britànic va obrir foc sobre ells. L’amenaça de Cabrera al cònsol va fer que desistira i que marxara. Finalment, els isabelins van haver de capitular el 27 de gener. Els carlins van fer nombrosos presoners i van capturar 400 fusells, catorze canons, una colobrina i un obús. També van malmetre els dipòsits de vi.
Aquella nit, els carlins es van assabentar que havien conquerit Morella (els Ports). El 31 de gener, Cabrera entrava a la capital dels Ports. A continuació, caurien Calanda, Alcorisa i Samper de Calanda, a l’Aragó, i s’atacarien Alcanyís, Xiva, Gandesa i Saragossa.
Font: Enciclopèdia Catalana / Viquipèdia / Viquibló
