El 10 de novembre del 1786 va nàixer a València el llibreter, escriptor i polític Vicent Salvà i Pérez en una culta família d’origen mallorquí dedicada al comerç de vellut. El seu pare el va encaminar a la lectura dels grans clàssics espanyols. De ben jove ja va destacar per les seues aptituds intel·lectuals.
El 1799 va començar els estudis de Filosofia i Lletres a la Universitat de València, que van consolidar i eixamplar la seua base intel·lectual i cultural. El 1802 va cursar també els estudis de Teologia, a la mateixa Universitat.
El 1804 va obtindre la càtedra en Llengua Grega dels Reales Estudios de San Isidro a Madrid. Tanmateix, no va acabar d’aconseguir la plaça per ser massa jove. El 1807 va entrar en contacte amb el liberal català Antoni Puig i Blanch, a Alcalá de Henares, qui el va introduir a la càtedra suplent de grec a la universitat d’aquella ciutat. Quan va esclatar la Guerra del Francés, va abandonar Alcalá de Henares i va tornar a València on va decidir dedicar-se al comerç.
El 1809 es va casar amb Josefina Mallén, filla de Pere Joan Mallén, llibreter a la ciutat. Quan l’esposa va morir al cap de poc temps de contraure matrimoni, va fundar una llibreria amb el seu cunyat que assoliria molt de prestigi en els cercles liberals. L’establiment s’anomenava «Mallén, Salvá y Cía» i destacava per l’àmplia oferta en obres traduïdes dels grans autors romàntics i liberals, introduint així les idees liberals de Jean-Jacques Rousseau, François-René de Chateaubriand o Jean-Joseph Regnault-Warin, entre molts altres. Durant aquests anys a València, fou elegit regidor liberal de l’Ajuntament i capità de la Milícia Nacional de la ciutat.
El 1812 se’n va anar a Mallorca, on va treballar amb Isidoro de Antillón, amb qui va publicar Aurora Patriótica Mallorquina, de tendència liberal. L’any següent va decidir tornar a València.
El 1817, durant el regnat absolutista de Ferran VII, va ser denunciat per la Inquisició pel seu compromís polític amb els liberals i per la venda de llibres prohibits a la llibreria. A conseqüència d’això, s’exilià a París i passà també per Itàlia.
Un any després va regressar a València, on fou processat per la Inquisició. Amb el triomf de la Revolució Liberal del 1820 i l’inici de l’anomenat Trienni Liberal, va ser escollit una altra vegada regidor a l’Ajuntament de València, i també diputat a Corts (1822-1823) amb el càrrec de secretari del Congrés dels Diputats. Al parlament, destacà per la seua posició radicalment liberal, i per la defensa de la llibertat d’impremta i els drets d’autor. Com a liberal exaltat, votà també a favor de la suspensió del regnat de Ferran VII.
Amb el retorn de l’absolutisme, el 1823, es va haver de tornar a exiliar, fugint primer a Sevilla i després a Cadis, des d’on arribà a Gibraltar. Des d’allí, l’any següent partí a Londres, on creà la Spanish and Classical Library, fou professor a l’Ateneo Español, col·laborà a El Repertorio Americano i a l’English Foreign Biblical Society, una entitat des de la qual intentà promoure la publicació del Nou Testament en català. Malgrat l’exili, no abandonà els contactes amb València. De fet, en les publicacions que feu a l’estranger, situà sempre l’emblema de la seua ciutat natal a les cobertes.
El 1830 marxà a París i va deixar la llibreria anglesa a càrrec del seu fill, Pere. A la capital francesa va inaugurar la llibreria Hispano-Americana, conjuntament amb la família d’editors francesos Bossange. Aquesta, que assolí gran èxit, arribà a tindre corresponsals a Argentina, Cuba, Mèxic, Guatemala, Xile i Perú. A partir d’aquesta llibreria, va poder publicar Gramática de la llengua castellana (1830) i Nuevo diccionario de la llengua castellana (1846). Així mateix, va publicar alguna obra en català, Lo somni (1831) que seria un referent per les generacions de la Renaixença, i també publicà novel·les romàntiques, com Irene y Clara (1830) i La bruja (1830).
Amb l’amnistia del 1834 tornà a València. Al cap de poc de temps, tornà a ser elegit diputat a Corts i, amb l’Estatut Reial del 1836 va ocupar de nou la secretaria del Congrés. Dos anys després, va esclatar una revolta liberal a València, i a causa d’aquests esdeveniments, va ser elegit membre de la Junta Consultiva de la ciutat.
El 1839 decidí començar un viatge per l’estat espanyol i Europa. Durant el trajecte, va augmentar la seua col·lecció de llibres, de manera que el 1847 posseïa ja una important biblioteca, amb volums rars i edicions luxoses i en molt bon estat de conservació. El 1849 recorregué França en cerca de més obres per a la col·lecció. Tanmateix, va patir l’epidèmia de còlera i va morir aquell mateix any.
Després de la seua mort, el seu fill redactà un catàleg de la biblioteca, el qual contenia notes que el mateix Vicent Salvà havia anat fent durant els últims anys de la seua vida. Tot i els seus esforços, no va poder veure’l publicat, ja que s’acabaria d’enllestir pels seus fills i sortiria publicat el 1872, amb el títol de Catálogo de la biblioteca de Salvá.
Fonts: «Vicent Salvà i Pérez», Memòria Valencianista / Enciclopèdia Catalana / Viquipèdia
