El 26 de maig del 1706 el general Joan Baptista Basset va alliberar Xàtiva de les tropes borbòniques.
Basset va desembarcar a Altea (la Marina Baixa) l’estiu del 1705, quan hi va fondejar l’expedició de l’arxiduc Carles d’Àustria que havia salpat de Lisboa i, després de la presa de Gibraltar i de bombardejar Alacant, es dirigia a Barcelona. El comandant general de l’exèrcit austriacista al Regne de València va obtindre de seguida el suport del poble: camperols, menestrals i, sobretot, els vassalls dels senyors als quals va prometre l’abolició dels drets feudals i els impostos.
A Dénia (la Marina Alta) va proclamar Carles III legítim successor de la monarquia hispànica i, mentre ordenava la fortificació de la ciutat i altres posicions importants, l’alçament contra les autoritats borbòniques es va estendre per tota la comarca.
De camí a València va aconseguir el control d’Oliva, Gandia, Tavernes de la Valldigna i Alzira. Va entrar al Cap i casal entre la nit del 15 de desembre entre aclamacions, ja que, malgrat que hi havia divisió interna en el clergat i la noblesa, el poble era majoritàriament austriacista. L’exèrcit maulet, exhibint cintes grogues (el color austriacista), va aconseguir que el govern filipista capitulara l’endemà. Faltava Xàtiva, la segona ciutat del regne en pes polític i població, amb uns 14.000 habitants.
Carles III va premiar aquesta acció amb l’atorgament a Basset del marquesat de Cullera i de la senyoria de l’Albufera a la seua mare. D’altra banda, cal tindre present que Basset va abolir gran part dels abusos senyorials que encara patia la població valenciana. Això va tindre dos efectes: d’una banda, li va permetre reclutar contingents de combatents maulets i, de l’altra, consegüentment, li va valdre l’oposició manifesta de l’aristocràcia militar valenciana.
Basset va arribar a Xàtiva el març del 1706 enviat per Charles Mordaunt, comte de Peterborough, comandant suprem de les forces aliades, qui havia entrat a València el 4 de febrer i volia llevar-se de damunt el líder popular, ja que als militars anglesos els feia nosa la presència de milícies populars.
Entre el 16 i el 20 de maig del 1706, Xàtiva va patir el primer setge de les tropes filipistes comandades pel comte de las Torres, el qual el va haver d’alçar per no disposar de prou homes i per la resistència numantina alimentada per Basset, qui va impedir que la ciutat caiguera en mans dels Borbons.
Tanmateix, la mala relació amb el comte de Peterborough va desembocar en l’empresonament de Basset al castell de Xàtiva, sota l’acusació, entre altres, d’haver fet concessions contra els drets senyorials per compte propi. Posteriorment, va ser traslladat a Tortosa i a Lleida, per por que els seus partidaris l’alliberaren.
Una vegada lliure i rehabilitat, es va dirigir a Dénia per a comandar la lluita. Allà, però, no va gaudir de les simpaties de les autoritats austriacistes de la plaça i es va enfrontar al coronel Diego Rejón de Silva, murcià i marquès d’Alcantarilla, partidari de capitular. La disputa entre tots dos militars va acabar en sang, quan un bon nombre de maulets va abandonar la plaça per a auxiliar Xàtiva (juliol de 1707): Basset va ser tirotejat i acoltellat pels soldats de Rejón. Fou després enviat arrestat i malferit a Mallorca i va acabar a Barcelona, encara que amb la prohibició d’acostar-se a la cort de Carles III.
La guerra va finalitzar i molts s’exiliaren, però a Basset li va tocar viure la llarga presó i, lluny de la pàtria, a Segòvia, empobrit i abandonat, Basset va morir el 15 de gener del 1728.
A Xàtiva, els càstigs i la repressió aplicada a partir del 1707 van permetre dur a terme una sèrie d’iniciatives polítiques que, aprofitant l’excusa de la rebel·lió i la victòria militar, van consolidar el poder de Felip V.
