El 23 d’octubre del 1705, l’arxiduc Carles d’Àustria va arribar a Barcelona, on va ser aclamat com a rei pels habitants de la ciutat.

La flota de l’arxiduc va arribar el 22 d’agost del 1705 a la capital catalana que, envoltada de les tropes aliades, es va rendir el 9 d’octubre després de la presa de Montjuïc. El virrei Francisco Antonio Fernández de Velasco i Tovar va signar la capitulació. El 7 de novembre del 1705, l’arxiduc va jurar les constitucions catalanes i va ser proclamat monarca amb el nom de Carles III d’Habsburg.

Abans, a l’agost, havia estat proclamat rei a Altea (la Marina Baixa) i la revolta valenciana dels Maulets, liderada per Joan Baptista Basset, es va estendre. Des del 1704, Francesc Dàvila, qui probablement era un líder de la Segona Germania que havia escapat de la repressió, va recórrer tot el sud del Regne de València explicant als camperols que Carles d’Àustria estava disposat a abolir els drets dels nobles. Poc després del setge de Gibraltar (5 de setembre del 1704 – 31 de març del 1705), amb l’ajut de l’estol anglès, els austriacistes van conquerir Dénia, on el Regiment de cavalleria de Rafael Nebot es va passar a la causa austriacista, i altres places com ara Alzira.

La resta de l’exèrcit borbònic del Regne de València fou enviada a la defensa de Barcelona, i van deixar el regne indefens, i Basset va cavalcar de Dénia a València passant per Gandia i Alzira, sense trobar-hi cap resistència important. Quan els nobles borbònics o les fortaleses tractaren de resistir, hi trobaren vilatans armats que els forçaren a fugir. El virrei, juntament amb el duc de Gandia, una llarga llista de nobles i botiflers començaren a fugir, no cap a València, sinó cap a Castella.

Mentrestant, a Catalunya, els escamots armats van barrar el pas als borbònics a la plana de Vic.

La reacció bèl·lica de Felip V l’any següent va portar el principal exèrcit proHabsburg a la península. James Fitz-James Stuart es va dirigir cap a l’Ebre mentre François Bidal d’Asfeld va rebre l’encàrrec de capturar les viles del sud del Regne de València i com a conseqüència es va produir la conquesta dels territoris de València i d’Aragó, després de la batalla d’Almansa el 25 d’abril del 1707.

Quan la guerra de Successió estava en un punt crític (Carles perdia a la península i els seus aliats guanyaven a l’exterior), el germà de l’arxiduc, Josep I, l’emperador romanogermànic, va morir sobtadament, per la qual cosa la successió al tron imperial va recaure en Carles, fet que va provocar un canvi de suport de les potències europees.

Fonts: «1705 L’arxiduc Carles d’Austria arriba a Barcelona», Llibertat.cat / «Un conflicte bèl·lic internacional. La Guerra de Successió en el Regne de València», Història del poble valencià / Viquipèdia

Més notícies
Notícia: DANA | Inspecció considera “dramàtic” el viscut a la residència de Paiporta
Comparteix
L’informe d’Inspecció descriu una evacuació a contrarellotge, sense avisos previs, amb sis residents morts i 114 reubicats després de la riuada
Notícia: DANA | Troben a Manises un cadàver  que podria ser el d’un dels desapareguts
Comparteix
Traslladen el cos a l'Institut de Medicina Legal (IML) de València per a practicar-li l'autòpsia i la resta de proves forenses i policials
Notícia: La Gossa Sorda ven més de 50.000 entrades per als concerts de la nova gira
Comparteix
"Així dona gust tornar", manifesta el grup
Notícia: Vicent Flor presenta el seu nou llibre “Contra la llengua dels valencians”
Comparteix
L’autor analitza el conflicte lingüístic valencià i denuncia “la subordinació simbòlica del català respecte del castellà”

Comentaris

  1. Icona del comentari de: arcano a octubre 23, 2025 | 12:57
    arcano octubre 23, 2025 | 12:57
    Llegiu el llibre d'en Carles Mira, 'El tinent anglés'. Molt divulgatiu i aclaridor de la veritable història d'aquells moments tan importants i decissius de la nostra història.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa