El 17 d’agost del 1358 el riu Túria es va desbordar al seu pas per València. Aquesta gran riuada documentada va provocar la mort de 400 persones i va destruir els camps de conreu de l’oest i el nord de la ciutat: Patraix, Campanar, la Saïdia i el Pla del Real. Les aigües van penetrar també dins de les muralles i van negar totalment l’urbs: «Vench diluvi en la ciutat de València, e vingué lo riu tan gros que derrocà los ponts e prop de mil cases e moriren prop de 400 persones». Així mateix, en alguns pobles de l’Horta (Quart de Poblet, Paterna i Mislata) es van produir inundacions, ensorraments i morts.
El 28 d’agost, el Consell de la ciutat va decidir arreglar els desperfectes: «Per lo gran diluvi d’aygua que era estat en lo present mes en la ciutat de València, los valls vells de la dita ciutat eren enrunats e reblerts, e molts alberchs [cases] cayguts e enderrocats […] per la qual cosa se podria seguir dampnatges o perills a la dita ciutat».
A més, va decidir escriure al rei Pere el Cerimoniós, que era a Barcelona, per explicar-li les conseqüències que havia tingut la riuada. El monarca va disposar tot seguit la forma de reconstruir al més prompte possible sobretot les noves muralles i fossats, que havien començat a erigir-se el 1356. Per tal de coordinar les tasques, el monarca va imposar i va inspirar les condicions propícies per a la fundació de la Junta de Murs i Valls, una institució municipal sobre la qual va recaure des de llavors la responsabilitat de reparar, conservar i costejar les muralles, torres i portes del complex militar.
Els jurats van posar a treballar amb aquest objectiu els presoners castellans tancats a la presó: «Com estiguessen en la presó de València un gran número de castellans (los quals foren presos en los mars d’Iviça) e es menjassen les viandes dels altres miserables, lo consell tingué per bo que, com los valls estaven enrunats, los dits castellans, ab camals fosen ferrats, e fesen faena en dits valls… e que cada nit tornassen a la presó ab dos guardians que la ciutat elegiria.»
Inundacions a València del 1321 al 1582
Assenyala Pilar Carmona en l’article “La dinàmica fluvial del Túria en la construcció de València”, publicat a Documents d’anàlisi geogràfica (Universitat Autònoma de Barcelona, 1997): “La primera inundació a la ciutat de València després de la conquesta cristiana és del any 1321, segons notícia que Almela (1957) extrau de Teixidor (1767) i Carboneres (1873). En aquesta data es descriu l’esfondrament de les casas de dins i fora de la muralla (islàmica), caiguda de ponts, murs i barbacanes. El 1328 una crescuda inunda els barris de Roters i Xerea, arriba al Mercat i enderroca les muralles”.
Carmona continua: “A partir del segle XV, les cròniques no tornen a fer referència a inundacions l’àrea del Mercat. En la inundació del 1406 mestres obrers als portals dels Serrans, de la Trinitat i de la Mar van vigilar portes i desguassos taponant-los perquè l’aigua no hi entrara. Similars pràctiques són descrites l’any 1427 quan un desbordament va enderrocar diverses cases al camí de Morvedre i diversos arcs als ponts del Real i dels Serrans. Mestres d’obra de paleta situats a les portes d’accés de la muralla les tanquen (Almela, 1957) i fins i tot construeixen tàpies; segons expliquen les notícies, el riu entra pel Portal de la Mar, sent les zones més afectades el camí de Morvedre i Blanqueries i la Xerea. Durant la crescuda del 1475 el riu abat tres arcs del pont del Real. El 1487 i el 1500 es registren danys al pont de la Mar i el Portal Nou i, sobretot, a l’àrea de Tendetes de Campanar i el camí de Morvedre. A principis del segle XVI, el 1517 una inundació destrueix els ponts de Portal Nou, dels Serrans i del Real i gran part dels ampits de la Trinitat i de la Mar, mentre l’aigua va entrar a la ciutat per les portes dels Tints i Blanqueries i als convents de la Saïdia i de la Trinitat. El 1540 una crescuda es va emportar la fusta dipositada al llit i les aigües es van endinsar al camí de Morvedre. Una riuada del 1546 va afectar el convent del Remei. El 1555, 1577 i 1582 es van repetir les inundacions”.
La riuada del 27 de setembre del 1517 (molt més ben documentada) va ser precedida, com la del 1358, d’un episodi continuat de pluges. Tot i que les fonts documentals (en el segon cas) esmenten la xifra màgica de quaranta dies ininterromputs de pluja, tot fa pensar que aquells episodis eren producte d’un període llarg de calor intensa interromput sobtadament per una entrada d’aire fred, un fenomen meteorològic que contemporàniament coneixem com a gota freda o dana.
Fonts: Vicente Melió, La Junta de Murs i Valls, Consell Valencià de Cultura, 1991 / Montserrat Rumbau, Grandeses i misèries de la Catalunya del segle XIV, Tibidabo Edicions, 2015 / Pilar Carmona, “La dinàmica fluvial del Túria en la construcció de València“, Documents d’anàlisi geogràfica, Universitat Autònoma de Barcelona, 1997 / Marc Pons, «Primera gran riuada documentada de València», El Nacional ,2018
