El 20 de gener del 1279, Pere II el Gran (València, 1240- Vilafranca del Penedès, 1285) va aconseguir que el seu germà Jaume II de Mallorca (Montpeller, 1243 – Mallorca, 1311) signara una declaració de vassallatge a Perpinyà (el Rosselló).
Fills de Jaume I i de Violant d’Hongria, pel darrer testament del seu pare (1262) després de la mort de l’infant Alfons, Pere rebé Catalunya, Aragó i València, mentre que el seu germà Jaume va rebre les Balears, els comtats del Rosselló i la Cerdanya i la senyoria de Montpeller. Aquest testament va desplaure l’infant Pere, però va haver de cedir, tot mantenint recòndita la rancúnia.
El 1262, Pere es va casar amb Constança de Sicília. Va participar en la campanya de Múrcia, especialment en la primera part (el 1265 i començament del 1266). El 1272 es va distanciar del seu pare i fou privat de tot càrrec i renda, fins que s’hi va reconciliar l’any següent. El 1275 va intervindre en la reducció de la revolta del seu germà Ferran Sanxis de Castre i altres nobles.
Es va coronar rei a Saragossa el 16 de novembre del 1276, en una treva de la segona campanya contra el segon aixecament d’al-Azraq, menada pels sarraïns valencians, que va dominar definitivament amb la presa de Montesa (1277). Aquesta victòria li va permetre enfrontar-se a una lliga de barons rebels, la major part de les contrades d’Urgell, Pallars i Foix (les ciutats i viles estaven, però, al costat del rei), lluita que va acabar amb la victòria de Pere al setge de Balaguer, on s’havien fet forts els barons, gràcies a l’acció dels balaguerins, que van oferir a Pere la rendició de la vila (1280). En el procés subsegüent, el rei va perdonar els barons i els va retornar els castells capturats, amb l’excepció del comte de Foix. Va intervindre en el conflicte dels Infants de la Cerda, amb èxit, tot guardant en presó honrada al castell de Xàtiva els infants, que fugien de Castella a la mort del seu pare, conduïts per llur mare Blanca de França i llur àvia Violant d’Aragó.
Per la seua part, Jaume, quan va morir el seu pare (1276), va prendre possessió de la seua herència, establida per testament d’aquest el 1262 i confirmada el 1272 (el regne de Mallorca, Menorca —encara en poder dels sarraïns—, la part reial d’Eivissa, els comtats de Rosselló i Cerdanya, la senyoria de Montpeller, la baronia d’Omelàs i el vescomtat de Carladès), i es va coronar com a rei i va confirmar els privilegis i les franqueses de Mallorca el 12 de setembre del 1276. El conflicte amb el seu germà va esclatar prompte.
Casat amb Esclarmunda de Foix (1275), va ajudar el seu cunyat, el comte Roger Bernat III de Foix que, com a vescomte de Castellbò, era aleshores rebel a la corona catalanoaragonesa, ajuda que el va indisposar més encara amb el seu germà Pere.
Vassallatge
El 20 de gener del 1279, a Perpinyà, Pere va aconseguir de Jaume una declaració de vassallatge per la qual els reis de Mallorca restaven obligats a retre homenatge al rei de Catalunya-Aragó i una vegada a l’any tindrien obligació de presentar-se a la cort d’aquest com a mostra de vassallatge; Jaume II fou exceptuat en vida de la visita anual.
La superposició de jurisdiccions li va crear, però, complicats problemes a Montpeller, perquè tots dos reis havien de reconéixer el bisbe de Magalona, senyor de Montpeller. I per damunt de tots tres hi havia la suprema jerarquia del rei de França. Una reunió a Tolosa, al desembre del 1280, de Jaume II de Mallorca amb Pere II de Catalunya-Aragó i Felip III de França va deixar ben clares les diferències entre els uns i els altres: el senescal de Bellcaire, juntament amb el senescal de Carcassona, va imposar condicions abusives, que van provocar esdeveniments dramàtics del 1280 al 1282; el monarca francès, tot esperonant els seus senescals, va mantindre les esperances de Jaume II de Mallorca, per a una possible solució del problema de Montpeller que fora digna i satisfactòria per a tots dos.
El 1283 Pere II, després de la conquesta de Sicília, li va demanar ajuda si era atacat per França, però Jaume va al·legar que l’excomunió del papa el deslligava de tot vassallatge. Va signar un tractat secret amb Felip III i va fortificar el Rosselló.
L’any 1285 Pere va entrar a Perpinyà, on va sorprendre Jaume, que va fugir per una claveguera i va demanar auxili al rei de França, que va envair Catalunya; però va haver d’evacuar-la, i fou derrotat al coll de Panissars.
Pere va organitzar una expedició contra Mallorca, però, per malaltia, la va haver d’encomanar al seu fill Alfons. Aquest, amb Roger de Llúria, va posar setge a la ciutat de Mallorca, que es va rendir el 19 de novembre de 1285, i Alfons II de Catalunya es va proclamar rei de Mallorca. Tres incursions de Jaume en terres del Principat, del 1286 o el 1288, no tingueren èxit. La pau de Tarascó (1291) va ignorar igualment les reclamacions. Finalment, el tractat d‘Anagni (1295) li va restituir el regne de Mallorca, amb la condició de reconéixer el vassallatge de Catalunya-Aragó.
Els darrers anys de Jaume II foren de pau i d’excel·lent govern. Va ser conegut com el bon rei Jaume. Va fundar a l’illa principal onze viles noves pels volts del 1300. Va sanejar les finances i va fer batre moneda mallorquina. Va protegir el seu amic Ramon Llull.
Fonts: Lluís Tudela, «Jaume II d’Aragó i el regne de Mallorca: l’etapa de conflictivitat», 2017 / Enciclopèdia Catalana / Viquipèdia
