El 16 de febrer del 1249, Jaume I va dictar la nova Carta Pobla de Morella (els Ports).
L’any 1117, el rei Alfons I d’Aragó va conquerir la ciutat per primera vegada per als cristians. Tornada la ciutat a poder dels musulmans, el comte Ramon Berenguer IV va intentar apoderar-se’n el 1157, després de la conquesta d’Alcanyís, però no ho va aconseguir. Va ser Jaume I qui en va expulsar definitivament els musulmans el 1232.
Les forces cristianes que van conquerir Morella van ser dirigides per Balasc I d’Alagó -conegut pel sobrenom del «Major» o «el Gran»-, senyor feudal de la ciutat. Balasc va publicar el 17 d’abril del 1233 la primera Carta Pobla de Morella, que concedia als seus cinc-cents habitants els furs de Terol i l’Extremadura Aragonesa, anomenats també Furs de Sepúlveda. Una còpia autoritzada efectuada el 1620 directament a partir del pergamí original, dipositada a Arxiu de l’església Arxiprestal de Morella, ha servit de base per a la transcripció que Vicent Garcia Edo va publicar el 2002.
Posteriorment, en la data esmentada, el rei Jaume va suprimir el feu, va anul·lar la carta pobla i en va dictar una altra.
El rei, que volia la ciutat emmurallada per a ell, li va dir a Balasc d’Alagó: «Morella no és lloc per a cap home de món, sinó per a un rei, perquè val tant com un comtat amb les seues possessions». Jaume I es va comportar generosament amb els morellans i els va atorgar l’honrós privilegi de la fidelitat. La conquesta cristiana i l’època medieval van convertir Morella en ciutat de privilegis.
L’esplendor medieval d’aquest municipi va quedar marcat pel fet de ser eix de la Corona d’Aragó, i perquè Morella sempre seria del rei. El 1270 va passar a pertànyer al Regne de València i a les Corts Valencianes va ocupar sempre el lloc protocol·lari de ser Primera Vila del Regne, solament per darrere de València i Xàtiva.
