El 25 de gener del 1233, Ramon Llull va nàixer a Palma, a l’illa de Mallorca, segons apunta la historiografia, tot i que no se sap amb certesa. Escriptor, filòsof, místic, teòleg, professor i missioner, és conegut per la seua extensa obra, redactada en català, occità, llatí i àrab. Destaca per la producció literària en llengua catalana i és considerat el primer autor a fer ús d’una llengua vulgar per escriure obres científiques.
Llull va ser un cortesà de vida mundana fins que, als trenta anys, va dur a terme una transformació religiosa. A partir de llavors, va dedicar la seua vida al proselitisme cristià, especialment entre jueus i musulmans, i a incorporar els poders polítics i religiosos cristians en un pla missioner destinat a la conversió dels no cristians. La seua estratègia per millorar els resultats dels mètodes tradicionals d’evangelització basats en l’autoritat dels textos sagrats, el va portar a difondre el seu pensament mitjançant l’escriptura, l’ensenyament, la disputa amb autoritats teològiques, les peticions a papes i reis i la fundació de centres de formació missionera. Per tal d’assolir els seus propòsits, va dedicar gran part de la seua vida a viatjar per donar a conéixer el seu missatge i posar-lo a prova.
Llull va crear un sistema filosòfic que denominà Ars. Un sistema que integrava en un tot coherent la religió, la filosofia, la ciència, la moral i l’ordre social, a partir d’un mètode de verificacions mecàniques comprensibles i transmissibles que havien de demostrar la superioritat del cristianisme i facilitar així la conversió dels practicants d’altres religions. L’ambició del programa lul·lià és una de les causes de la seua ingent producció escrita i del seu caràcter enciclopèdic. El seu sistema havia de ser vàlid en qualsevol àmbit del coneixement humà i havia de poder ser comunicat en graus distints de complexitat expressiva i de llengua, d’acord amb les característiques del destinatari.
D’aquesta extensa producció literària es conserven 260 obres, d’entre les quals, literàriament, es poden destacar el Llibre de contemplació, el Llibre de l’orde cavalleria, el Romanç d’Evast e Blanquerna, el Llibre de santa Maria, el Llibre de meravelles, Lo Desconhort, L’Arbre de la ciència, el Cant de Ramon o el Llibre de les bèsties.
El llegat de Ramon Llull va ser un corrent filosòfic i religiós de partidaris denominat lul·lisme, que estimularen la seua exaltació fins a la llegenda. Llull també va tenir adversaris, especialment entre els dominics, que crearen un corrent antilul·lià. A més d’atacar-lo pel contingut de la seua obra, li atribuïren posicions heterodoxes a partir de textos falsament lul·lians sobre l’alquímia o la càbala. Aquesta confrontació ha distorsionat la percepció popular de la seua personalitat real i ha afectat negativament el seu procés de canonització. Actualment és, eclesiàsticament, servent de Déu, encara que popularment siga considerat beat.
Fonts: Agnès Rotger, «Qui va ser Ramon Llull?», Sàpiens / Enciclopèdia Catalana / Viquipèdia
