El 14 de desembre del 1945 va nàixer a Benimeli (la Marina Alta), l’escriptor Isa Tròlec, nom de ploma de Joan Baptista Mengual i Llull. Amb aquest pseudònim, es va presentar als Premis Octubre i va guanyar el Premi Andròmina de narrativa amb la novel·la humorística Ramona Rosbif, en què recreava l’ambient de postguerra amb solucions estilístiques marcadament valencianes. L’any següent va publicar Mari Catúfols, en què barrejava experiments literaris d’avantguarda amb l’ús de registres col·loquials valencians. Ambientades totes dues a la Marina, les novel·les arreplegaven estampes del paisatge i l’estil de vida tradicional valencià i del seu ocàs durant la postguerra. Hi abundaven els retrats psicològics de dones i un punt de vista matriarcal. Aquestes dues novel·les d’estil inclassificable assoliren, això no obstant, un cert èxit que li va donar renom en l’àmbit valencià a la suposada autora, i en va suscitar diferents reedicions. A aquestes li seguiren Bel i Babel (1980), i 7×7=49 (1984), que no gaudiren del mateix èxit. Va publicar també les novel·les Cabo de Palos (1979), en castellà i algunes narracions curtes guardonades amb premis diversos que han aparegut en publicacions ocasionals, com Qui té una dobleta d’or? (1978) i Les is sense punts (1981).
El 1995, després de la seua mort es va publicar Ploure a la mar, una novel·la experimental, protagonitzada per Pau, un professor universitari i el seu gos Txufi, en què, entre altres personatges inventats, se’n poden entreveure, disfressats, altres de reals, com els professors de filosofia de la Universitat de València Adela cortina i Jesús Conill. Aquesta obra és la més extensa de Joan Baptista Mengual i també la més complexa quant a lèxic, registres i trama, i es pot considerar com la seua obra de maduresa.
Psiquiatre de professió, la seua obra creativa va contribuir a l’impuls de la novel·la al País Valencià a la dècada dels anys setanta i huitanta i a la creació d’un públic lector. La seua biografia Vicent Andrés Estellés va guanyar un dels premis de la revista Recull de Blanes i fou publicada com a pròleg en el volum de bibliòfil La marina, d’Estellés.
En l’àmbit professional, va desenvolupar la seua feina a llocs cada vegada més rellevants: assessor psicopedagògic en diversos col·legis i al Centre per autistes «El Cau», psiquiatre del Tribunal de Menors de València, director del Centre d’Orientació i Diagnòstic de la Càtedra de Psiquiatria de la Universitat de València, cap del Servei de Sanitat de la Direcció territorial de Sanitat i Consum i cap de la Unitat de Salut Mental del Servei Valencià de Salut. Mengual va desenvolupar una intensa activitat relacionada amb la seua professió, la qual cosa explica una obra narrativa relativament curta.
Joan Mengual, Isa tròlec, va morir prematurament, l’any 1992, als 47 anys d’un coma diabètic.
Fonts: Xavier Aliaga, «L’univers literari recuperat d’Isa Tròlec», El Temps, 2019 / Enciclopèdia Catalana / Viquipèdia
