El 26 de desembre del 1849 va nàixer a Alcoi el compositor i músic Josep Espí i Ulrich.
De xiquet, va ser escolanet i va iniciar la seua formació musical al cor de l’església de Santa Maria d’Alcoi amb l’organista Josep Jordà. Quan tenia quinze anys, la seua família es va traslladar a València, on va estudiar al col·legi dels jesuïtes i amb el mestre Salvador Giner i Vidal. Posteriorment, va guanyar la plaça de mestre de capella, organista i professor del col·legi dels jesuïtes de Sant Josep de València. També va ensenyar a Madrid.
Algunes de les seues primeres incursions en el món de la composició foren obres sacres, com ara l’Stabat Mater (1871), amb el qual va obtindre un premi de la Societat Valenciana d’Amics del País. El 1873 es va instal·lar a Madrid, on va estrenar algunes obres, entre les quals Gavota i Serenata española, i el 1879 va ingressar a la Real Academia de Nobles Artes de San Fernando. El 1880 va tornar a València i es va dedicar a la docència.
Espí fou reconegut per les seues obres per a veu i piano, allunyades de l’estil de la música de saló, llavors en voga, i que mostren el bon coneixement que tenia de la música francesa i del lied. Les primeres peces d’aquest estil li foren publicades el 1874 a Leipzig, amb una bona acollida per part de la crítica. També va compondre música escènica, com ara les òperes El recluta (1888) i Aurora, estrenada a Barcelona el 1896
Com a compositor, fou autor de música sacra, òperes, composicions orquestrals, peces per a piano i cançons. A partir de traduccions al castellà fetes per Teodor Llorente, Espí va posar música a poemes de Schiller, Goethe, Heine, Lord Byron, Alphonse de Lamartine, Alfred de Musset i Victor Hugo.
Josep Espí va tindre molta fama en vida i se’l va arribar a anomenar el Schubert espanyol. Gran part del seu fons es conserva a la biblioteca del Real Conservatorio de Música de Madrid.
El compositor va morir a València el 13 de juliol del 1905 als cinquanta-cinc anys.
Fonts: Enciclopèdia Catalana / Viquipèdia
