El Sindicat de Treballadors i Treballadores de l’Ensenyament del País Valencià (STEPV) s’oposa a la nova mesura de la Generalitat Valenciana que permet la certificació automàtica de títols de valencià per a aquells estudiants que hagen superat l’assignatura de valencià des del curs 2008-2009. Considera que aquesta iniciativa «repercuteix negativament en el prestigi social del valencià i no contribuirà al seu ús social».
En canvi, el sindicat aposta per una «intervenció real i urgent» que evite el «greu retrocés» del valencià en la societat. Afirmen que l’experiència en altres territoris amb mesures similars ha mostrat resultats negatius per a la llengua, fet que pot posar en risc la seua presència i evolució.
STEPV assenyala que aquesta certificació automàtica forma part de la «mal anomenada» llei de «llibertat educativa», que «converteix els centres educatius, i especialment al professorat de valencià, en expedidors de certificats, una funció que no correspon al sistema educatiu».
Aquest sindicat ja va iniciar una recollida que signatures, juntament amb Escola Valenciana i l’associació cívica per la llengua El Tempir, quan l’anterior govern del Botànic va llançar la mateixa proposta. Llavors, el maig del 2023, es van presentar 2.000 signatures en contra i un 60% dels departaments de valencià dels centres educatius es van sumar a la protesta.
Segons STEPV, els motius per a oposar-se continuen vigents, com que «no es tenen en compte criteris educatius, pedagògics, lingüístics o sociolingüístics» o que «no hi ha una avaluació de l’aplicació del model plurilingüe que avale aquesta proposta».
«El currículum de valencià és molt més extens que les competències en comprensió i expressió oral i escrita i la mediació (MECR) i no està pensat per a atendre les exigències del MECR», explica l’organització sindical. «El professorat de valencià hauria de prescindir de la major part de currículum per a garantir que el seu alumnat obté els nivells recomanats en el decret, fet que seria il·legal», subratlla.
Greuges comparatius
A més, adverteix que l’aplicació d’aquesta mesura «serà molt diferent segons la comarca i la titularitat del centre» i «això comportarà greuges comparatius i pràctiques discriminatòries entre centres de tota mena».
«No és responsabilitat de Secundària i Batxillerat homologar o acreditar competències lingüístiques, ja hi ha altres organismes que ho fan (EOI, JQCV i CIEACOVA). L’opció viable perquè l’alumnat aconseguisca acreditar el nivell C1 de valencià és presentar-se a una prova específica davant els organismes competents», argumenta.
Finalment, la central sindical recorda que el Batxillerat està orientat a l’accés a la universitat: «Les proves de l’EBAU són escrites, per la qual cosa la competència oral que exigeix nivells com el C1 de valencià no està garantida ni es demana, i menys amb unes ràtios d’alumnes com les que tenim actualment als instituts». «Tampoc en l’EBAU es demana una competència escrita equivalent a la del C1», indica. «Tot són contradiccions», conclou.
