L’últim número de La Veu dels Llibres ofereix una entrevista de Santi Borrell a Stefano M. Cingolani (Roma, 1956), historiador, doctor en Filologia Romànica per la Universitat La Sapienza de Roma, va aterrar com a professor visitant a la Universitat de Barcelona, a partir d’una beca de l’Institut d’Estudis Catalans. Entre anades i vingudes, es va establir definitivament a Catalunya fa uns trenta anys, per dedicar-se plenament a la investigació. Especialitzat en literatura i historiografia catalana, ha escrit llibres de temàtica medieval, amb un notable impacte i reconeixement. Expert en Bernat Desclot, Bernat Metge, Pere III o Joan Roís de Corella, ha anat desplegant el seu saber i la seua reflexió crítica sobre la història.
En aquest número, Ximo Espinós parla de literatura i memòria democràtica, tenint en compte que en el cas de la literatura catalana, com en la resta de les llengües de l’estat espanyol, la producció de relats sobre el tema començà en els mateixos anys de la guerra, amb la publicació d’Unitats de xoc, de Pere Calders, el 1938. Des del 1995 fins al 2023 ha constatat que, també en l’àmbit de la literatura catalana, s’han publicat vora un centenar de novel·les, l’estudi de les quals ha abordat en un llibre de recent publicació: Literatura catalana i memòria democràtica.
D’altra banda, Salvador Vendrell s’endinsa en Un pensament oblidat entre els fulls d’un quadern, de Manel Alonso i Català, un bon grapat d’aforismes, idees que es diuen en cru, nues i que no necessiten context que puga ajudar a justificar-les; sorgeixen com a veritats universals o com a preguntes que ens conviden a contradir-les o a matisar-les.
A més, aquesta setmana, Vicent Garcia Devís ressenya València, riu i platja, de Felip Bens, un llibre en què l’escriptor i periodista audita i pentina amb una certa nostàlgia un temps passat en què encara vivien els avis i els pares, com un retrat emboirat per la distància dels anys. Un passat que encara es pot redescobrir com una ferida en l’urbanisme de la ciutat moderna, tant si parlem del barri del Carme com si ho fem del Cabanyal… o de la jueria medieval.
Per part seua, Jaume Ferrer comenta Cartes al mar, de Clara Ribatallada, que narra una història real i emocionant a parts iguals. Fa servir el recurs literari de l’intercanvi epistolar, amb cartes fictícies compartides entre les dues protagonistes que, segons paraules de la mateixa autora, «no van existir mai, però haurien pogut existir».
Finalment, aquesta setmana també podem saber quins són els llibres més venuts a Vila Llibres, a la Vila Joiosa (la Marina Baixa).
