Podria explicar què és exactament el «Conta’m dona»?
És un concurs de relat breu escrit per dones i que ara arriba a la 23a edició. Com fa molts anys que es convoca ha anat evolucionant i ha tingut diverses fases. Al principi hi podien participar homes però els relats havien d’estar relacionats amb dones, després va canviar-se i s’ha anat adaptant a les necessitats del poble.
Què busquen quan convoquen un premi així?
Sobretot potenciar i donar visibilitat a les dones que escriuen. Especialment –encara que el premi és obert a qualsevol dona siga d’on siga- a les dones de Catarroja, que fan treballs molt bons però bé siga per vergonya o perquè es pense que els escrits de dones no són suficientment bons, moltes voltes no ixen a la llum. Per açò «Conta’m dona» arreplega aquestes sensibilitats i intenta donar-los un espai.
Hi ha pocs certàmens amb aquesta especificitat…
En el seu moment va ser pioner i si s’ha mantingut al llarg de tants anys és perquè fem alguna cosa que no es fa en cap altre lloc.
Moltes dones escriptores denuncien que els costa més publicar que als homes. Que davant d’un text, en els jurats hi ha certa tendència a escollir el que ha escrit un home. Aquest problema al «Conta’m dona» no el teniu.
Sí, és cert, hi ha una tendència cultural on el relat escrit per un home sol tindre més prestigi-I en aquest concurs elegim soles per qualitat i no pel gènere.
Després de 23 anys de «Conta’m dona», es pot fer algun balanç?
En tot aquest temps, el concurs ha passat per tot. Hi ha hagut edicions amb molts relats i altres on ha costat més. Ara intentem potenciar el talent jove i per açò, des de fa tres edicions, hem fet una aposta per les dones joves, amb un premi específic de 12 a 17 anys. Volem donar especialment aquesta franja.
Ara que hi ha tanta preocupació perquè els joves no llegeixen… Més encara els costarà escriure.
Sí, però pensem que si tenen un al·licient sempre és més fàcil. Col·laborem amb els centres educatius perquè puguen donar eixida a treballs que tinguen, però també perquè s’animen a fer més relats a casa. Pensem que 300 euros és un bon premi per a una xiqueta.
Hi ha futur en la literatura escrita per dones?
I tant, hi ha relats de molta qualitat. Pensa que no soles opten a la seua categoria, sinó també a la general, i n’hi ha que han estat a punt de guanyar, ni que siga l’accèssit.
Una altra iniciativa curiosa de l’Ajuntament de Catarroja és l’Escola de Feminisme. En què consisteix?
Aquest projecte naix el 2018 i, igual que el «Conta’m dona», comença amb una idea que després es va perfilant i va evolucionant. És una escola oberta –no hi ha cap inscripció ni res- i consta d’una ponència al mes d’un tema que ens interessa. Portem una ponent que faça una conferència i després hi ha un debat. Des del 2018 han passat per Catarroja grans referents nacionals del feminisme, com Rosa Cobo o Amelia Tiganus.
També és un projecte consolidat?
I tant! Al principi costava més portar ponents i ara sembla que estiguen esperant que els cridem. Però potser, després d’aquest temps, és el moment de donar-li una volta. Potser canviem la periodicitat de mensual a trimestral, en part perquè ja trobem que estem esgotant molts temes i també per evitar que s’encalle i siga massa repetitiva.
