El pintor Rafa Calduch (el Villar, els Serrans, 1943) s’ha mort aquest dilluns a 82 anys. Figura destacada de l’art contemporani, és considerat un dels pintors més importants de l’informalisme minimalista al País Valencià. La seua obra ha transcendit fronteres i ha estat reconeguda en l’àmbit internacional.
Calduch va ser fundador del Grup Bulto, al costat d’artistes com ara Uiso Alemany i Constante Gil, un col·lectiu que, a la València de la Transició, va dotar els seus treballs d’un profund sentit social. En certa manera, és coincident amb altres col·lectius d’artistes valencians com ara Equip Crònica i Equip Realitat.
Des del 1966, va participar en nombroses exposicions individuals i col·lectives, tant a l’Estat com en altres països, consolidant el seu prestigi. Entre les seues primeres sèries, de gran simbolisme, hi ha Vietnam (1968), El descans del guerrer (1973), Interior (1974), Samarretes penjades (1976), Ximeneres (1977) o Des de la finestra (1981). Al llarg dels 80, les seues obres comencen un procés que culmina en l’absència d’elements de referència real o simbòlica. Entre altres exposicions importants, el 2014 va presentar Després de la mirada a la Galeria 3 de l’IVAM.
A més de la seua trajectòria com a pintor, va desenvolupar una brillant carrera acadèmica com a catedràtic emèrit a la Facultat de Belles Arts de la Universitat Politècnica de València, on va començar com a docent el 1979 al Departament de Dibuix i va ser responsable de l’assignatura Taller de procediments gràfics d’expressió, formant diverses generacions d’artistes.
Una «immensitat íntima»
La seua obra abstracta, despullada, és monumental alhora que transmet una «immensitat íntima». Espais quasi monocroms en què la mirada descobreix el plaer estètic de l’essencial. Recull l’herència moderna de l’abstracció, el gestualisme i la pintura matèrica des d’una perspectiva personal, aliena a les modes passatgeres. Ha produït llenços i papers d’una intensitat inqüestionable.
Ha utilitzat tècniques diferents com ara l’oli, el gravat, el tremp sobre taula o l’acrílic, encara que no ha deixat d’investigar amb altres procediments gràfics sobre paper amb els quals ha aconseguit una àmplia gamma de possibilitats. També és destacable l’interés mostrat pels procediments tecnològics com l’electrografía i el Fax/Art.
A més, ha convertit el suport en un element enriquidor de l’obra, experimentant a partir de la pasta de paper i el collage de papers superposats, de manera que la superfície es converteix en volum.
Reconeixements
Durant la seua trajectòria ha rebut diferents distincions i invitacions per a participar en convencions, conferències i cursos. Ha impartit seminaris i cursos en centres d’estudis artístics com ara l’Institut Superior d’Art de l’Havana (Cuba), l’Imadate Fukui-Ken (el Japó) o la Facultat d’Arts de la Universitat de Xile. Des del 1983 va dur a terme una tasca divulgativa amb conferències i debats.
En reconeixement al seu llegat, el 2008 l’Ajuntament del Villar va posar el seu nom a la sala d’exposicions municipal. L’acte d’inauguració va comptar amb la presència de destacats pintors i creadors plàstics valencians, així com representants del món universitari.
