El director de cinema, guionista i productor català Ventura Pons ha mort aquest dilluns als 78 anys. Director d’una trentena de pel·lícules -la majoria a través de la seua productora Els Films de la Rambla SA. fundada el 1985- es va convertir en un dels cineastes més prolífics en llengua catalana.
Pons va començar la seua trajectòria professional en l’àmbit teatral, convertint-se molt prompte en un dels directors més prestigiosos de l’escena catalana durant més d’una dècada, i el 1977 va fer el salt a la pantalla gran amb Ocaña, retrat intermitent, que va ser seleccionada per a competir en el Festival de Cannes. Entre altres pel·lícules, va dirigir films com ara Actrius, Carícies, Amic/Amat, Puta misèria, El perquè de tot plegat i Anita no perd el tren.
Va adaptar textos d’autors contemporanis com Josep Maria Benet i Jornet; Sergi Belbel; Lluís-Anton Baulenas; Jordi Puntí, Ferran Torrent o Lluïsa Cunillé. També va dirigir una desena d’obres teatrals.
La quinzena edició del FIC-CAT va reconèixer el 10 de juny de l’any passat la trajectòria del director i la seua defensa del català. En declaracions als mitjans, Pons va explicar que tenia entre mans diversos projectes cinematogràfics com La meva princesa Asteca, sobre la seua infantesa, o Peace and freedom. The spirit of Catalonia, sobre el triangle format pel doctor Trueta, Pau Casals i Charles Chaplin, i un documental sobre l’actriu Claire Bloom.
La seua prolífica trajectòria va ser reconeguda amb el Premi Nacional de cinema de la Generalitat (1995), la Medalla d’Or del mèrit en les belles arts del govern espanyol (2001), el premi Honorífic del festival de cinema gai, lèsbic i transsexual de Bilbao Zinegoak (2005), la Creu de Sant Jordi (2007), el premi Gaudí d’Honor (2014) i el premi Jordi Dauder a la creativitat (2016).

Vinculació amb el País Valencià
El 2006 va rodar el film La vida abismal, una adaptació de la novel·la de l’escriptor Ferran Torrent, La vida en l’abisme (Bromera/Columna, 2005), que traduïda al castellà va ser finalista del premi Planeta 2004.
El 2017 Ventura Pons es va posar al capdavant d’un equip per a reaprofitar les mítiques instal·lacions dels Cines Albatros de València i convertir-les en una meca del cinema original amb subtítols en català: els Cinemes AlbaTexas. D’aquesta manera, el director feia no només una aposta decidida per la cultura, sinó també una declaració d’amor a València, com explicava en aquesta entrevista concedida a Diari La Veu.
La fórmula bevia directament dels exitosos Cinemes Texas de Barcelona, dels quals Pons també era el propietari. Així, a les quatre sales batejades amb el nom de Joan Monleón, Ovidi Montllor, Carles Mira i Lola Gaos, s’hi van projectar pel·lícules de preestrena a preus populars, alhora que s’atenia la producció autòctona. El desembre del 2018 va adoptar el nom de Las Vegas. Tanmateix, el model no va funcionar i les sales van haver de tancar el 2019.
El 2016 la XV Mostra de Cinema d’Ontinyent (la Vall d’Albaida), organitzada pel Cine Club Utiye amb la col·laboració de l’Ajuntament i la Diputació de València, va fer un homenatge a Ventura Pons que va comptar amb els actors Teresa Gimpera i Ignasi Millet.