Potries, municipi la Safor de poc més de 1.000 habitants, presentarà candidatura per a convertir-se en Capital Europea de la Cultura 2031. Parlem amb l’alcalde, Sergi Vidal (Compromís), sobre aquesta proposta inèdita i valenta que pretén posar el focus en els drets culturals del món rural.
Potries és un poble xicotet, però amb una trajectòria cultural important. Què us ha motivat a presentar la candidatura a Capital Europea de la Cultura 2031?
Sobretot, ens ha motivat pensar que no som els únics capaços de fer-ho i que presentar la candidatura podria animar moltíssims altres pobles, que tenen tants drets culturals com nosaltres, a proposar els seus projectes. Perquè l’objectiu principal és reivindicar que als pobles menuts, al món rural, també hi ha veïns i veïnes que haurien de tindre els mateixos drets culturals que els de les ciutats: quant a l’accés, quant a les oportunitats de formació, de creació, d’aprenentatge, quant a moltíssimes coses. I també pel fet de donar importància, prestigi i qualitat a la cultura que desenvolupem als pobles. Perquè normalment se’n parla del que passa a les ciutats, però no als pobles.
Com s’ha gestat aquesta projecte? Quins actors locals i comarcals hi participen?
La proposta va nàixer després de veure la convocatòria del Ministeri de Cultura. Llavors se’ns va ocórrer aquesta idea boja: per què no podíem presentar batalla en aquest concurs si ja havíem sigut Capital Cultural Valenciana l’any 2018?
Va ser una idea que va partir inicialment de l’equip de govern de l’Ajuntament de Potries, i que de manera molt discreta es va plantejar a gent molt pròxima a nosaltres, sobretot a Josep Valero, gestor cultural, actor i director escènic reconegut amb el Premi Europeu Carlemany del Parlament Europeu, la Distinció Lluís Vives de la Generalitat Valenciana o el Premi d’Honor de les Arts Escèniques de l’IVC, i ara, director tècnic de la candidatura. Li vam dir: “Estem pensant en això, què en penses, vols sumar-t’hi?”.
A partir d’ací, vam fer la proposta a altres persones reconegudes en diferents àmbits culturals, amb trajectòries importants i experiències a aportar, i totes, de manera totalment voluntària, van dir que sí que volien formar part de l’equip de la candidatura. Ningú ens ha dit que no.
Tenim un equip d’assessorament artístic format per la directora del Palau Ducal de Gandia, Estela Pellicer, el poeta Ismael Sempere, les muralistes, Aleixa Prokesch i Rosa Fuster, l’arquitecte paisatgista Jaume Puchalt, l’escriptora i artista plàstica Anna Moner, el clarinetista de l’orquestra del Gran Teatre del Liceu de Barcelona, Ausiàs Garrigós, i la ceramista Conxa Arjona. A més, comptem amb la col·laboració d’associacions locals i veïns i veïnes que s’han implicat de manera particular. Així, hem creat un Consell de Capitalitat, amb cinc equips de voluntariat.
I no només això: quan vam fer pública la notícia, en 48 hores, vam recollir 1.500 signatures en un poble de 1.100 habitants. Per tant, molta gent considera que és una bona idea el que plantegem.
Per tant, l’eix central, reivindicar la cultura en el món rural, té un suport ampli.
Sí, al final passen dues coses. Un 80% del territori europeu és considerat rural, no urbà, i moltíssima gent viu en aquest territori. Al País Valencià, també hi ha molt de territori rural i molt diferent: no és el mateix el que nosaltres representem que el que poden representar les comarques interiors del nord del País Valencià.
Aleshores, hi ha molta gent que pateix l’abandonament dels pobles, que vol viure-hi, però que també, en l’àmbit de la cultura, pateix discriminació i no té els mateixos drets culturals que la població que viu a les ciutats. És normal que el món rural valore aquesta candidatura.
D’altra banda, en el nostre cas, tenim la sort de ser un poble menut que no està en un territori tan despoblat com altres, i això ha fet que ciutats i pobles pròxims hagen connectat molt positivament amb el nostre projecte cultural. Hi ha moltíssima gent de Gandia, per exemple, que ompli cada mes els patis de butaques de les diferents propostes que oferim, i que, quan traiem un formulari per a arreplegar suports, s’hi adherisquen.
Així, la candidatura pot contribuir no només al desenvolupament local, sinó també comarcal.
Exacte. De fet, no volem treballar com un poble aïllat, sinó teixir una xarxa amb altres pobles del País Valencià i de la resta de l’Estat. La candidatura ha tingut una repercussió comarcal i intercomarcal molt important.
Una mostra d’aquesta projecció comarcal i intercomarcal és l’Escola Taller de Ceràmica, que recupera l’ofici de terrisser: cada setmana acull cent alumnes de llocs diferents -de la Safor, la Vall d’Albaida i la Marina Alta. Si aquest projecte modest ha fet possible això a Potries, el que pot aportar una capitalitat europea ens permetria dur a terme moltes propostes i aliances.
En aquest sentit, tenim altres projectes, com ara l’adreçat a protegir el patrimoni hidràulic de la comarca, que afecta molts pobles i que està en risc de desaparèixer. Hi ha possibilitats infinites.
Quin paper juga la sostenibilitat i la relació amb el territori?
És un dels pilars fonamentals. La candidatura parteix de tres realitats: és l’única candidatura rural, és l’única candidatura valenciana i treballa per a donar visibilitat a la cultura que no prové dels grans espais culturals urbans. I en aquestos espais, en el món rural, el paisatge com a element cultural és imprescindible. No s’entén el món rural sense el paisatge agrícola, forestal, fluvial. Tots els projectes han d’estar enfocats a afavorir un desenvolupament local basat en la cultura i el paisatge.
Quin suport teniu per part d’institucions com ara la Diputació de València, la Generalitat o el Ministeri de Cultura?
És la primera vegada que ho dic, però estem molt contents perquè tenim el suport de totes les institucions valencianes a hores d’ara. La Generalitat Valenciana, a través de la Secretaria de Cultura, ja ha signat el suport. La Diputació de València ja ens ha verbalitzat el suport. El Consell Valencià de Cultura també, i està preparant informes per a donar suport explícit a la candidatura. També, les cinc universitats públiques valencianes i l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. Altres institucions, organismes i representants socials de la cultura valenciana estan a poc a poc afegint-se a aquesta iniciativa i enviant-nos mostres de suport formal i informal.
Així mateix, a la comarca ja hem començant a recollir suports institucionals, com ara els de l’Ajuntament de Gandia i l’Ajuntament d’Oliva, la Mancomunitat i altres municipis.
És reconfortant sentir això, perquè de vegades és difícil bastir projectes que generen un consens tan generalitzat.
Costa un poc de creure, però hem sabut, des del meu punt de vista, jugar molt bé l’oportunitat que genera que siguem l’únic municipi valencià que s’hi presenta i que podria ser Capital Europea de la Cultura per primera vegada. L’estat espanyol ja ha exercit la Capitalitat Europea de la Cultura en quatre ocasions des del 1985, però no l’ha exercida mai cap municipi valencià. Per tant, també intentem treballar amb això, i és molt il·lusionant, perquè provem d’unir esforços en un un projecte que pretén trencar barreres i donar importància als pobles, posant-los en el mapa cultural europeu amb tota la dignitat que mereixen.
Que Potries aconseguira la capitalitat seria un exemple molt clar del que es pot assolir des d’un poble de les seues característiques.
Sí, de fet, el principal objectiu és eixe. Aconseguim la Capitalitat Europea de la Cultura de la cultura o no, és important obrir un debat profund sobre aquestes qüestions i iniciar un camí, com més ample millor, perquè tantíssims pobles i projectes culturals xicotets, rurals, que tenen moltíssima qualitat, igual que el nostre, puguen fer eixe camí. Volem demostrar que es pot fer cultura d’alt nivell des de la proximitat, des de la ruralitat i des de l’arrelament al territori. Si Potries ho pot fer, molts altres pobles també.
Per tant, l’objectiu és inspirar, obrir camins i demostrar que el món rural pot ser motor cultural europeu, no perifèria. Que la cultura és un dret i una eina de supervivència i futur per als pobles.
La competència és molt forta. Quines expectatives tenen?
Efectivament, la competència és molt forta. Hi ha 12 candidatures, de les quals 11 són grans ciutats de l’Estat, la majoria capitals de província: Granada, Pamplona, Burgos, Oviedo, Toledo, Càceres, Palma, Vitòria-Gasteiz, Lleó, Las Palmas de Gran Canaria i Jerez. Davant d’això, és curiós, estem molt convençuts que nosaltres ja estem guanyant en bona part aquesta convocatòria en tant que estem revolucionant un poc la manera en què s’abordarà, i també la manera en què s’avaluaran i valoraran els projectes que s’han posat damunt de la taula.
Tenim informació indirecta que això ha arribat a aquestes ciutats que fa temps que es preparen per a ser Capital Europea de la Cultura, i que tenen la capacitat de ser-ho. I en cap cas, presentant la nostra candidatura, hem volgut desmeréixer tota aquesta capacitat i qualitat que poden aportar-hi aquests ciutats. Però treballem des d’una visió molt honesta, també molt divertida, de jugar en aquest procés, i amb una esperança molt gran, perquè ens creiem capaços de fer que aquesta aportació al debat puga obtindre una bona valoració i que trenque molts esquemes. Això són factors que no se sap exactament com han de valorar-se.
Finalment, quin és el missatge que voldríeu transmetre a Europa des de Potries amb aquesta candidatura?
El missatge és que els pobles, els territoris rurals, els veïns i les veïnes que hi vivim, tenim drets, i uns d’aquests drets són els culturals. I per a continuar existint cal que els mantinguem, perquè, si no, podem desaparèixer totalment, de manera molt fàcil, i ja s’està produint.
El despoblament, l’abandonament del territori rural és un problema social de grandíssima envergadura hui dia, i nosaltres creiem que la cultura és una ferramenta que pot ajudar molt, moltíssim, a solucionar-lo.
