Durant dècades, els científics han intentat desxifrar l’ADN dels antics egipcis. El clima excessivament càlid i humit, unit al pas del temps, han dificultat la conservació del material genètic. Ara, un equip internacional ha aconseguit per primera vegada seqüenciar completament el genoma d’un individu que va viure fa més de 4.500 anys, una fita històrica publicada a la revista Nature.
La clau de l’èxit ha estat el descobriment d’unes restes en unes condicions de preservació extraordinàries. L’esquelet, trobat a Nuwayrat, un poble situat a 265 km al sud del Caire, pertany a un home soterrat dins d’un atuell de fang segellat i col·locat en una tomba excavada a la roca. Aquesta protecció va evitar la degradació de l’ADN d’un humà de l’antic Egipte, que ha arribat fins a nosaltres sorprenentment intacte.
Segons l’anàlisi, es tracta de l’individu més antic (entre els 4.500 i 4.800 anys) del qual s’ha pogut extreure i seqüenciar un genoma complet en territori egipci. El seu ADN mostra un 80% d’ascendència africana del nord i un 20% procedent de poblacions de l’antiga Mesopotàmia. Aquesta barreja confirma que ja en èpoques molt primerenques hi havia contactes comercials i culturals entre Egipte i la regió de la Mitja Lluna Fèrtil, que abasta els actuals territoris de l’Iraq, l’Iran, Síria i Jordània. Fins ara no s’havia obtingut cap evidència biològica que confirmara aquesta influència mútua.
La importància de la troballa
Els mètodes biològics estan proporcionant als historiadors i científics una nova eina per a veure la història a través dels ulls de la gent comuna. Per aquest motiu, la descoberta de l’ADN en bon estat marca un abans i un després en aquest camp d’investigació, ja que dona un nou pes a la teoria que l’escriptura i l’agricultura van sorgir gràcies a l’intercanvi de persones i idees entre aquests dos móns de l’antiguitat.
Les proves arqueològiques indiquen que totes dues regions podien haver estat en contacte fa almenys 10.000 anys, quan els habitants de Mesopotàmia van començar a cultivar la terra i a domesticar animals, la qual cosa va conduir a l’aparició d’una societat agrícola. Molts estudiosos creuen que aquesta revolució social i tecnològica podia haver influït en desenvolupaments similars a l’Antic Egipte, però fins ara no hi havia proves directes de contacte.
Mètode emprat
Els científics han utilitzat la tècnica de shotgun sequencing, analitzant l’ADN complet extret del ciment radicular d’una dent. A més, els isòtops de l’esmalt dental confirmen que l’home va créixer a la vall del Nil i que la seua dieta es basava en cereals com el blat i l’ordi, complementats amb proteïnes animals i vegetals locals.
Segons la doctora Adeline Morez Jacobs, investigadora visitant a la Universitat John Moores de Liverpool i autora principal de l’estudi, els resultats permeten reconstruir aspectes clau sobre la vida d’aquest home anònim, des de la seua dieta i estil de vida fins a la seua fisonomia i probable ocupació. «Hem aconseguit integrar informació genètica, òssia i dental per a formar un retrat detallat d’aquest individu», ha manifestat la científica.
Característiques de l’individu
L’estudi ha revelat que aquest home va viure entre 44 i 64 anys, una longevitat excepcional per a l’època. Presentava senyals de treball físic intens: desgast ossi i muscular associat a càrregues pesades. Tanmateix, el tipus de sepultura suggereix un estatus especial. Els investigadors apunten que podria haver sigut un terrissaire amb grans habilitats, possiblement un dels primers a fer servir el torn introduït a Egipte en aquell període.
La dieta basada en cereals i productes locals, la seua constitució física -mesurava poc més d’1,57 cm-, i la notable longevitat confirmen que ens trobem davant un individu singular. Iosif Lazaridis, genetista de la Universitat Harvard i expert en ADN antic (encara que no va participar en aquesta investigació), considera que la troballa demostra que des de dates molt primerenques existia ja una mescla entre llinatges africans autòctons i pobles de la Mitja Lluna Fèrtil.
Seqüenciar el seu ADN no sols ha aportat informació única sobre el seu estil de vida i possible ofici, sinó que també representa un pas de gegant per entendre la història genètica d’un dels pobles més fascinants de l’antiguitat.
