La vesprada de divendres per fi va arribar la frescoreta, més aïna el fred. A la plaça de Sella (la Marina Baixa), s’hi van aplegar els equips que havien de participar en la competició europea i, acompanyats per un dolçainer i un tabaleter, van recórrer el poble i van pujar al trinquet, situat a la part del poble que enfila la carretera que va cap a Aitana pel port de Tudons. A les graderies de la piscina es van presentar els equips un a un, van rebre els records i es van fer les fotos preceptives, tots abillats amb les equipacions respectives, ben posats de pantalons llargs i jaqueta, que ja hem dit que l’oratge havia mudat.
Tot seguit, es van fer els parlaments i agraïments per part dels amfitrions, dels directius de la Confederació Internacional del Joc de Pilota (CIJB, en les sigles en francés), del club que acollirà la competició l’any que ve i de les autoritats locals. El valencià va fer de fil conductor durant tota la presentació i també hi va haver intervencions en francés i neerlandés, més alguna salutació en èuscar. Estranyament, el castellà va ficar cullerada en algun moment de l’acte quan, al capdavall, no hi havia cap equip de territoris hispanòfons. Els clubs participants venien de Frísia (Bitgum i Franeker), Flandes (Baasrode i Kerksken), Valònia (Thieulain), França (Maubege), el País Basc (Biscaia i Guipúscoa) i el País Valencià (Sella, Relleu, Parcent i Benidorm).
Baasrode | Pedro López
La vetlada va continuar amb un sopar al trinquet gràcies a la col·laboració de les persones voluntàries del poble i del Club de Pilota de Sella. Tot i que hi va haver una mitja arrancada de festa, calia dir bona nit ben prompte, que l’endemà començava la competició i, a les Saleres, la gelor ja se sentia per davall de la roba. Alguns dels esportistes van anar a Relleu i, altres, a la costa, on tenien respectivament l’allotjament.
Dissabte es van jugar les partides de la fase inicial en tres escenaris diferents: Alcoleja, Benidorm i Sella. Els primers de cada grup van passar a les semifinals, que van acabar jugant Parcent, Thieulain, Benidorm i Sella. Els equips valencians sembla que van dominar millor aquesta competició o aquesta modalitat, ja que tres dels quatre que hi participaven, van passar a la fase final. I a més, en la fase prèvia, pràcticament van guanyar les partides sense cap dificultat.
artificial de Benidorm | Pedro López
La diversitat de procedència dels jugadors es podia percebre de diverses maneres. Els del nord potser són més corpulents, com si la part física i musculada fora d’una gran importància en aquest joc en altres contrades, cosa que des d’un punt de vista valencià no se sol notar tant. Per descomptat, se sentien diverses llengües durant el joc i això feia brillar encara més la grandiositat del cap de setmana intens i bonic que es vivia a Sella. I a les mans, també es podia veure com en cada lloc es protegeixen d’una manera o d’una altra. N’hi ha que van directament amb la mà nua, d’altres amb la protecció típica valenciana del tesamoll, les cartes, etc. i encara n’hi ha que converteixen la mà en, pràcticament, una pala amb poca o gens de mobilitat. Alguns fins i tot se’n van passar de protecció i els jutges van haver de cridar-los l’atenció.
Cal fer notar que fins i tot per als coneixedors de l’esport, inclús per als jugadors que estaven en la partida, es feia sovint difícil seguir el desenvolupament intern de cada joc. O no es marxava o es marxava poc, i sovint sense indicar a qui pertanyien els punts de cada banda. Un marcador per jocs també hauria ajudat a seguir millor les partides, en aquest cas, almenys per part del públic.
El matí de diumenge va transcórrer entre pilotades en una plaça que lluïa ben bonica. Feia un bon dia, fresquet i amb un cel ben ras. Els nous majorals oferien beguda, entrepans i punxades al local de la comissió de festes i també, a la plaça, el Bar Paco i El Casino, on uns i altres esmorzaven, feien el café o la cerveseta. Hi havia, a més, algun turista despistat que arribava a la plaça desconeixent l’esdeveniment i havent de passar de pressa per a no interrompre en excés les partides.
les medalles | Pedro López
A la final van arribar Parcent i l’equip local, Sella, que va ser qui, al remat, es va endur la victòria de la competició per 6 a 3. L’afició de la plaça va aplaudir sempre el bon joc, fora de qui fora, però és ben lògic que l’alegria es desborde molt més quan els seus coneguts en són els guanyadors. Una plaça que és coneguda com la catedral de la pilota al carrer i que feia un aspecte joiós i carregat de gent, semblant a les partides del dimarts de festes d’octubre, quan s’ajunten el bo i millor de la pilota en els metres que van de la costereta del Cor al Secanet. O el que ara seria el mateix, del rest Paco Cabanes el Genovés al traure Álvaro de Tibi. L’un i l’altre, estimats i recordats sempre pels sellards amants de la pilota.
