La jornada de Tots Sants continua sent una data tradicional marcada al calendari, si bé no genera la mateixa implicació que abans per part de les famílies. Les generacions més joves acostumen a recordar els morts a través de les xarxes socials i els cementeris, que s’omplin en aquestes dates, són freqüentats sobretot per la gent gran.
Antigament, les coses eren diferents. Tots Sants era una data imprescindible en qualsevol llar i era fruit de comentaris constants als mitjans de comunicació. A la ciutat d’Alacant el més influent de l’època era El Tio Cuc, un setmanari satíric escrit en valencià prenormatiu que es va inspirar en La Traca –publicat a València– i que analitzava l’actualitat local a través de la ironia i de la mordacitat amb textos i dibuixos gràfics.
L’enginy d’aquell setmanari, fundat i dirigit per Josep Coloma Pellicer, no desapareixia durant les els dies previs a Tots Sants.
A la vespra de Tots Sants del 1926, per exemple, el setmanari dedicava un seguit de vinyetes a situacions de matrimoni, evidentment hiperbolitzades, en què la mort i la viudetat n’eren protagonistes.
Al mateix número El Tio Cuc donava veu a polítics desapareguts i a personatges històrics com ara Cristòfor Colom, qui curiosament es queixava sobre el debat que en aquell moment ja es mantenia sobre el seu origen. Colom revelava al setmanari alacantí haver nascut a la pedania alacantina del Palamó.
Les escenes familiars es reiteraven any rere any en una època en què la censura condicionava les publicacions i impedia aprofundir en l’actualitat política.
Tal com la dictadura de Miguel Primo de Rivera arribava al seu final, especialment després de la mort del dictador al març del 1930, la censura es relaxava i el setmanari tenia més llibertat per a comentar l’actualitat política. Aquesta vinyeta de 1930, que coincidia amb Tots Sants, resultava premonitòria.
Tot i l’arribada de la democràcia, Tots Sants no va deixar de ser una data aprofitada per a fer humor buit de contingut polític, però ple de quotidianitat.
Començada la guerra, en la vigília de Tots Sants de 1936, El Tio Cuc ironitzava amb la falsa mort del general franquista Gonzalo Queipo de Llano, un dels més sanguinaris de l’època, conegut també per la seua afició a la beguda.
El Tio Cuc va desaparèixer dies després d’aquella vinyeta, ja que el 8 de novembre de 1936 el seu director i fundador, Josep Coloma Pellicer, va morir d’un infart cerebral.
