Tradicionalment a Alacant s’ha celebrat el dia de Santa Bàrbara fent cas d’una creença que els historiadors qüestionen des de fa dècades. El cronista Rafael Viravens, que segons l’investigador Jorge Payà és l’autor de «no poques afirmacions històriques amb poca base documental», és un dels instigadors de la teoria que el castell alacantí de Santa Bàrbara deu el seu nom al dia en què va ser conquerit per les tropes de l’infant Alfons de Castella, aleshores futur Alfons X el Savi, l’any 1248.
El 4 de desembre, dia de Santa Bàrbara, ha passat així a la història i partits com Vox han ressaltat aquesta efemèride per dues raons que s’adeqüen molt bé al seu argumentari. La primera, l’anomenada «reconquesta» que diversos historiadors qüestionen per ser un terme poc adequat per a una operació militar que va anar seguida de l’expulsió –que d’altra banda no va ser completa– d’una civilització –en aquest cas la musulmana– present des de feia segles a la ciutat i que l’havia canviat de cap a peus. La segona, el fet que les tropes castellanes es feren amb la ciutat, que no s’introduiria en la corona d’Aragó fins al 1304 en virtut de la sentència de Torrellas. Una eventualitat històrica utilitzada per a justificar el discurs antivalencianista i per a apartar Alacant de la celebració del 9 d’Octubre.
Vox ja va exigir en el context de l’aprovació pressupostària de l’any passat que el 4 de desembre fora reforçat com a jornada d’alacantinitat a través d’una esmena vinculada a la regidoria de Cultura, dirigida pel PP –partit que governa l’Ajuntament en minoria. D’altra banda, al web de l’Ajuntament d’Alacant, a l’entrada dedicada al castell de Santa Bàrbara, s’explica que el 4 de desembre del 1248 la fortalesa va ser presa als àrabs per part de l’infant Alfons de Castella. En aquest web, per cert, les guies divulgatives de la fortalesa només es poden llegir en castellà, anglès i francès.
Dubtes sobre aquesta afirmació
El catedràtic d’Història Medieval a la Universitat d’Alacant, Juan Antonio Barrio, assegura que aquesta data no està confirmada i afirma que, «amb tota seguretat, és falsa i inventada, perquè cap evidència històrica no ho demostra». «De fet», argumenta, «el que evidencia la història és que és molt difícil que es produïra res aquell dia i que tot és un invent dels cronistes».
Una de les raons per a fer aquesta afirmació és que el nom de Santa Bàrbara no figura en el castell fins a passats els segles. «Cal recordar que el castell va passar a ser artiller a partir del segle XVI, amb la reforma de Felip II. En l’edat mitjana el castell era molt diferent, i el nom era el de Castell d’Alacant. El nom de Santa Bàrbara apareix després de la transformació del castell, que va ser habilitat per a instal·lar-hi canons. En l’edat mitjana no existia eixa artilleria i Santa Bàrbara és un nom molt posterior a la conquesta». Segons Barrio, el nom religiós es podria deure al fet que Santa Bàrbara és, precisament, la patrona de l’artilleria, i el castell no va incorporar instruments artillers fins a tres segles després de l’arribada d’Alfons de Castella.
El mateix historiador recorda que amb la irrupció de l’artilleria mantindre el disseny medieval del castell resultava perillós, en tant que qualsevol bomba podia fer-lo vulnerable. «Els castells es van aplanar per posar artilleria i evitar incidents que els pogueren fer caure», explica, justificant que l’arquitectura dels castells medievals van passar a ser innecessaris en un moment donat.
Algú, en canvi, va voler vincular el nom del castell a la presumpta data d’una conquesta que no ha figurat mai als documents. Barrio recorda que Zayyan ibn Mardanish, l’últim rei musulmà, va abandonar Alacant a la primavera o a l’estiu del 1247. «No és versemblant que la conquesta es produïra al desembre de 1248, perquè les conquestes es produïen d’una manera molt més ràpida», justifica.
