Durant la setmana passada l’Ajuntament d’Alacant, a través d’una nota de premsa, va celebrar que durant l’any 2023 el castell de Santa Bàrbara va superar les 800.000 visites. La xifra, que duplica l’esperada en un primer moment, va ser interpretada com un èxit del govern local, liderat per l’alcalde Luis Barcala (PP), que va impulsar un pla perquè aquesta fortalesa, la més antiga i emblemàtica de la ciutat, acollira més turistes al llarg de l’any. La manera d’arribar a l’objectiu va ser l’encomanament de la gestió d’aquest castell a una empresa, que ha passat a oferir visites guiades, obres de teatre, exposicions permanents i concerts.
En canvi, tot i que no tota la gent ho sap, Alacant disposa de dos castells. Si el de Santa Bàrbara és de l’època musulmana i compta amb vora mil anys d’història, el de Sant Ferran no només és més recent, sinó que està inacabat. El seu nom procedeix de la identificació política amb Ferran VII durant la Guerra del Francès, quan les tropes napoleòniques van intentar fer-se amb el control polític de la península. L’exèrcit francès no va arribar a la ciutat d’Alacant, però els alacantins van iniciar la construcció d’un castell al mont Tossal concebut per a la defensa de la plaça. La fortalesa mai no es va ultimar, però s’ha convertit en un altre símbol i en una reivindicació dels veïns de les proximitats.
Les queixes
I és que la importància cultural i històrica del castell de Sant Ferran, catalogat com a Bé d’Interès Cultural, no sempre ha singut valorada per l’Ajuntament. Al llarg dels últims anys molts veïns han reclamat inversions en aquesta antiga fortalesa assetjada pels grafits, per la brutícia i per les festes nocturnes de molts joves que aprofiten l’altura de l’espai i la seua ubicació estratègica per a celebrar trobades i consumir alcohol a l’aire lliure. Les instal·lacions que en el seu dia es van construir al castell, com ara parcs i pistes esportives, es van veure perjudicades per aquest deteriorament.
L’any passat l’Ajuntament d’Alacant va iniciar les obres –desplegades en part amb l’ajuda de fons europeus– per a rehabilitar aquest espai amb diverses inversions que han servit per a enllestir els camins del castell i facilitar els passejos i la pràctica esportiva. En canvi, la manca de neteja, els grafits i la brutícia persisteixen, i se sumen al cridaner abandonament dels espais habilitats per l’Ajuntament, a la manca d’accessos per a persones amb mobilitat reduïda i a la desaparició d’arbres.
Al seu torn, molts veïns van alertar de l’arribada de persones sense sostre als parcs de les immediacions del castell després que l’Ajuntament aprovara l’anomenada «ordenança de convivència cívica», que permet multar persones per dormir al carrer i que s’ha desplegat sobretot al centre de la ciutat. Com a curiositat, una de les mostres de vandalisme més mediàtiques que es van produir a la fortalesa va ser una pintada favorable a Vox en una de les parets en el context preelectoral de maig de l’any passat.
Amb tots aquests elements, l’èxit del castell de Santa Bàrbara en nombre de visitants contrasta amb la situació de l’altra fortalesa de la ciutat.
