L’últim número de La Veu dels Llibres ens ofereix una entrevista de Santi Borrell a D. Sam Abrams, un dels grans especialistes de la literatura catalana, autor de nombrosos i notables estudis, articles, edicions, pròlegs i aportacions acadèmiques de referència. Nascut a Beckley (Virgínia Occidental), llicenciat en filologia hispànica, és professor de Literatura Universal a la Universitat Sènior del Col·legi de Doctors i Llicenciats de Filosofia i Lletres de Catalunya.
A més, Míriam Almarcha comenta Traces de la Segona Guerra Mundial a Andorra, de Claude Benet, un llibre esperat i necessari que fa parlar la muntanya. Tant o més que l’anterior publicació del mateix autor, Guies, fugitius i espies. Camins de pas per Andorra durant la Segona Guerra Mundial. Hi detalla les xarxes d’evasió que operaven a Andorra, la realitat política i comprometedora d’un país «neutral» a la fi dels anys trenta, els camins que sortien de Tarascon, a l’Arieja, per travessar les muntanyes andorranes, o encara el perfil dels refugiats que escapaven desesperadament els règims autoritaris, sense oblidar el paper determinant de l’emissora Ràdio Andorra.
Per part seua, Pau Sanchis ressenya El desig d’ordre, de Simona Škrabec, un assaig que s’articula a través de tres idees clau a què pot –deu– aspirar qualsevol cultura petita: visibilitat, impredictibilitat i simetria. Les eines d’anàlisi i de diàleg són, sobretot, la literatura i la traducció, però també l’economia i la sociologia.
En aquest número, Josep Mir recomana Carmen lucet in textura, de Miquel Català, un poemari en què l’autor s’aplica sistemàticament i rigorosa a dir l’experiència sensorial i emocional d’un jo poètic que contempla la natura, que la passeja, que la percep i que hi és percebut, recíprocament, cosa que acaba esdevenint el correlat objectiu de la seua sensibilitat.
D’altra banda, Jordi Segura aconsella El calamar gegant, de Fabio Genovesi, una obra que narra la fascinació que el calamar gegant ha suscitat en personatges històrics que, des del segle XVI fins al XX han provat de demostrar l’existència del kraken. Un propòsit que els va fer, des de la seua condició d’antiherois –capellans, rates de biblioteca, visionaris de saló…– emprendre viatges iniciàtics fins al punt de convertir-se en personatges de la ficció que combatien.
Finalment, aquesta setmana també podem saber quins són els llibres més venuts a Quart Creixent de Palma.
