L’any 2013, quan el PP amb Alberto Fabra al capdavant, va tancar Canal 9, Ràdio 9 i tots els canals del grup RTVV; es van rescatar d’aquell brutal Expedient de Regulació d’Ocupació vint-i-tres professionals de l’Arxiu. Aquestes vint-i-tres persones haguérem de passar un procés de selecció per continuar treballant, quan 1.600 persones havien estat acomiadades.

El sentit de la responsabilitat i l’estima pel nostre treball féu que, des del primer moment, ens dedicarem a recuperar tots els materials documentals dels diversos centres de treball de RTVV: Burjassot, València, Alacant, Castelló de la Plana i Madrid. L’objectiu fou que no es perdera cap document a causa d’aquella irresponsable apagada. 

Després d’uns anys depenent dels liquidadors de RTVV, des de l’any 2015 passàrem a ser personal de l’Institut Valencià de Cultura (IVC) abans CulturARts, entitat a la qual la Generalitat va derivar la gestió de personal i pagament d’aquests treballadors i treballadores. 

Amb la posada en marxa d’À Punt, ens trobàvem amb una corporació de mitjans de comunicació públics de pressupostos molt constrenyits i condicionats per la llei i on no hi havia personal propi destinat a les tasques de documentació i arxiu. El  personal procedent de l’arxiu d’RTVV va treballar amb l’equip de direcció inicial d’À Punt en la posada en marxa dels nous mitjans de Comunicació. I per tal d’encaixar administrativament i legalment la situació, es signà un Conveni de Col·laboració entre l’IVC y la Corporació Valenciana de mitjans de Comunicació (CVMC) en el àmbit de la difusió cultural i de l’arxiu audiovisual. Signat en la primavera de l’any 2018 el Conveni, aquest personal passàrem a gestionar, analitzar, catalogar, classificar tots els documents audiovisuals i sonors també d’À Punt Mèdia.

Després de viure, el 2013, el brutal ERO de tancament d’RTVV i el rescat d’aquest equip de 23 professionals del servei de Documentació, ens trobem l’abril del 2025 en una situació insostenible que va contra qualsevol actitud raonable i de protecció de l’arxiu audiovisual i sonor més important del poble valencià. Impossible d’entendre sinó no es per l’estultícia irresponsable de la Direcció de l’IVC i de qui assessora a aquesta direcció. A l’IVC li ha costat ben poc l’Arxiu de RTVV i els seus professionals.  Fou una herència que assumí amb el seu pressupost de personal inclòs. Sense detraure un cèntim del pressupost de l’IVC. Ni tan sols s’ha gastat l’IVC, en aquests anys, un cèntim a pagar baixes per malaltia, jubilacions o una hora extra per al personal de l’Arxiu d’RTVV. 

Els darrers mesos han sigut nefastos per a l’Arxiu d’RTVV. Al’escassesa de personal, per baixes laborals i per jubilacions, cal sumar la manca del nomenament d’una direcció, càrrec tècnic superior, que coordine tècnicament els treballs a fer en el fons audiovisual més important del poble valencià. Governar és gestionar, aportar solucions, possibilitar que tot allò que és susceptible de millorar, millore. 

Qui coneix la intensa i complicada dinàmica dels mitjans de comunicació sap que la resposta documental exigeix una agilitat, immediatesa i pertinença que no es pot realitzar amb 10 persones. De les divuit persones documentalistes rescatades de l’Arxiu, set d’elles i un operador d’equips han hagut de passat un procés d’estabilització segons Resolució de 19 de desembre de 2022 del director general de l’Institut Valencià de Cultura. Aquesta estabilització s’ha resolt favorablement en novembre del 2024 per als 7 documentalistes, i ha quedat exclòs injustament l’operador d’equips amb més de vint-i-cinc anys de treball, una implicació i experiència extraordinària en els processos de digitalització de cintes de vídeo del fons de l’extinta RTVV, i un bagatge difícil d’aconseguir. Ara, després dels últims moviments, els set documentalistes d’RTVV seran enviats a altres centres de l’IVC.

Els directius de l’IVC no tenen cap interés a mantenir a la seu de Burjassot, el personal que paguen amb els diners que la Generalitat Valenciana, des de l’any 2015, assigna als seus pressupostos per al personal de l’arxiu d’RTVV, i que treballen per a À Punt Mèdia, perquè també l’IVC té necessitat de més documentalistes.

És possible que la Generalitat valore que l’Acord de l’ERO de l’any 2013 no s’haja de complir, i potser també que aquell document signat per l’empresa, els sindicats i la inspecció de treball, a hores d’ara consideren que no te validesa. Ni tampoc allò que apareix al DOGV com unitat productiva autònoma on quedava patent la indivisibilitat del col·lectiu de Documentació. Òbviament la solució definitiva per al personal de Documentació d’RTVV i el fons audiovisual, que pertany a la mateixa Generalitat, no està resolta malgrat el temps transcorregut. 

Ara bé, el que si s’evidencia és l’atrocitat i temeritat en considerar que es pot traslladar a part del personal de l’equip de Documentació a les instal·lacions de l’IVC i desmantellar la Unitat de Documentació de RTVV. Això atempta contra qualsevol criteri raonable, prudent i cabal si es considera important preservar el Patrimoni Audiovisual, criteri que  va permetre la continuació del personal malgrat el tancament de la RTVV. Tampoc s’ha avaluat qui es farà càrrec del cost econòmic de recursos tècnics, per no esmentar els desgavell que suposa per a la gestió de la Documentació d’À Punt Mèdia. 

Des de l’any 2013 els diferents governs no han resolt la situació del personal de Documentació d’RTVV, ni la preservació del major patrimoni audiovisual i sonor valencià. Potser siga ara el moment de fer-ho, si no es volen perdre els més de trenta anys de recursos audiovisuals i sonors que atresoren el fons documentals dels mitjans públics de la Comunitat Valenciana. Des del 2013 s’ha intentat gestionar l’Arxiu d’RTVV amb aquella màxima que diu que la política és l’art d’allò possible. No podem canviar una solució imperfecta a un problema, creant dos o tres problemes més. Trobar la solució permetrà que l’Arxiu de la radiotelevisió pública valenciana continue sent referent audiovisual valencià i memòria col·lectiva del nostre país.

Lola Alfonso Noguerón, cap de l’Arxiu d’RTVV i À Punt, jubilada.

Vicent Climent Ferrando, documentalista d’RTVV i À Punt, jubilat.

Més notícies
Notícia: Mompó dona suport a la proposta d’eliminar el nom de Felip V dels carrers
Comparteix
El president de la Diputació de València assegura que en el PP "no hi ha un pensament únic"
Notícia: Les víctimes de la DANA es concentraran davant del congrés del PP Europeu
Comparteix
Comités de Reconstrucció, associacions d'afectats i moviments socials presentaran dimarts l'Acord Social Europeu
Notícia: La batalla d’Almansa
Comparteix
Fou la batalla més transcendental per a la història dels Països Catalans. A la plana d’Almansa es dirimí el mapa polític europeu del segle XVIII i també el destí de la nació que l’empeny polític i militar del Casal de Barcelona aconseguí bastir entre els segles XII al XV. La victòria d’uns, els borbònics, esdevingué la desfeta dels altres, els austriacistes, el bàndol que triaren els estats de l’antiga Corona catalanoaragonesa: els regnes valencià i aragonès perderen llur ordenament foral un mes i escaig després de la derrota aliada a Almansa. El principat català encara resistí, fins que Anglaterra l’abandonà a la dissort. Vet ací l’origen de l’Espanya borbònica, de la Castella supremacista; la de Felip V, Carles III, Ferran VII i el «viva las cadenas»; la dels «espadons» Espartero (cal bombardejar Barcelona cada cinquanta anys), Narváez i Martínez Campos; la d’Alfons XIII i Primo de Rivera; la de Franco, els falangistes i Juan Carlos I, la de Fraga, Aznar i els «socia-listos»; la de Felip VI, Rajoy, l’inquisidor Llarena i el «a por ellos, oé».
Notícia: VÍDEO | Xavi Castillo: “Per si no ho sabíeu, el Papa s’ha mort”
Comparteix
L'actor i humorista ens ofereix un altre lliurament de «Les cròniques d'El Ventorro»

Comparteix

Icona de pantalla completa