Ricard Ripoll, la llengua a Catalunya del Nord i molt més, a La Veu dels Llibres 

L’últim número de La Veu dels Llibres ens ofereix una entrevista de Salvador Vendrell a Ricard Ripoll, escriptor, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona i director del Grup de Recerca en Escriptures Subversives. Nascut a Sueca, de xiquet se’n va anar a viure a París amb la seua família, que hagueren d’emigrar per motius econòmics. Després d’estudiar a la Sorbona, es va traslladar a Barcelona per a continuar la seua activitat acadèmica.

Et pot interessar

Un jutjat francès considera inconstitucional prioritzar el català als plens

A més, Antoni Royo comenta El crit de les muntanyes. Un viatge lingüístic al Capcir, el Conflent i l’Alta Cerdanya, d’Eugeni Casanova, un llibre amb doble vessant: d’una banda, l’aspecte dialectològic d’una zona on es troben tres dialectes i subdialectes del català, i, d’altra banda, les declaracions de les persones interessades –darrers supervivents lingüístics i sovint demogràfics d’un territori deprimit–, sobre la manca de transmissió generacional del català.

Per part seua, Daniel P. Grau ressenya Lluny d’Amèrica, de Lourdes Toledo, una continuació, o més aviat un complement, d’un llibre anterior, Amèrica endins, que narra a manera de dietari la seua estada com a mestra en una escola de Santa Fe, a l’estat nord-americà de Nou Mèxic, entre 2014 i 2017. En Lluny d’Amèrica, Toledo hi torna, a Amèrica i a la seua estada docent, però ara, a la crònica, s’hi afegeixen els records i la reflexió des de la distància física i temporal.

En aquest número, Francesc Viadel recomana Espanya no es toca. Les cartes de l’Estat al descobert, de Ferran Casas i Joan Rusiñol, una obra en què desfilen els casos de corrupció que han podrit des dels partits a la Corona passant pels grans grups econòmics, les maniobres sinistres de les clavegueres de l’Estat al servei dels interessos del poder, el lawfare practicat amb descaradura per les més altes instàncies judicials, l’amenaça dels sectors involucionistes de l’exèrcit, la rebel·lia permanent d’una dreta incapaç d’evolucionar, les contradiccions, febleses i renúncies més assenyalades de l’esquerra espanyola.

D’altra banda, Àngela Baldó aconsella Les nostres mares, de Gemma Ruiz Palà, una novel·la que narra la vida de dones que han sigut mares, en alguns casos biològiques i en d’altres, no. Cuidadores, en qualsevol cas, de les persones que les envolten. Dones silenciades. Enginyeres, artistes, comptables, científiques… en potència que no ho foren en acte. Dones a qui es va negar l’opció de decidir, perquè ser mare suposava fagocitar la identitat pròpia. Així ho veiem en dones de la novel·la nascudes a les dècades dels quaranta, cinquanta i seixanta.

Finalment, aquesta setmana també podem saber quins són els més venuts a la llibreria Caselles, a Lleida.