Ricard Chulià acaba de publicar En defensa de València. Toponímia i dominació nacional (Rebel), un llibre que ofereix “arguments i eines per a fer front a l’onada espanyolista i castellanitzadora que torna a atacar la nostra llengua“, i se centra en “la importància dels noms dels pobles i de les ciutats, amb la discussió de València, el Cap i casal, com a espai simbòlic“.
La toponímia, afirma l’autor, “és un dels espais principals de combat quan es tracta d’un conflicte lingüístic”, perquè “els conflictes lingüístics són, essencialment, conflictes nacionals, que, òbviament, són els conflictes per excel·lència”. Per tant, remarca, “podríem simplement dir que la toponímia és un dels espais principals de combat, sense necessitat d’afegir-hi res més”. “El nom que donem a una ciutat expressa molt més que un simple nom: és el fil que explica la seua història”, afirma.
“València no és el mateix que Valencia”
Així, subratlla Chulià, “València no és el mateix que Valencia”, subratlla Chulià. A partir d’aquesta premissa, el llibre destaca la importància simbòlica de la toponímia com a eina de construcció nacional i ho exemplifica amb la història —”no acabada”— de la castellanització dels noms dels pobles i de les ciutats del País Valencià. En aquest sentit, ofereix una cronologia detallada i una argumentació sobre la castellanització del topònim del cap i casal: València.
El volum pretén ser una eina útil per a totes aquelles persones i col·lectius que vulguen enfrontar-se a la nova ofensiva de castellanització impulsada pel nacionalisme espanyol. Segons Chulià, la defensa de la toponímia pròpia és una peça clau en la preservació i enfortiment de la identitat nacional del País Valencià.
Catalá vol canviar el nom
Cal recordar que el març passat, l’Ajuntament de València, encapçalat per María José Catalá, va encarregar al filòleg Abelard Saragossà, membre de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), l’elaboració de l’estudi tècnic per al canvi de denominació oficial del municipi, perquè siga en castellà i valencià, amb la doble denominació «Valéncia / Valencia», és a dir optant per l’accent tancat que propugnen les acientífiques Normes del Puig, promogudes per entitats secessionistes, com ara Lo Rat Penat i la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV), que neguen la unitat de la llengua.
Fins ara un informe jurídic del mateix l’Ajuntament, sol·licitat per PSPV i Compromís, adverteix que la proposta de canviar la denominació de la ciutat per la versió bilingüe «excedeix les competències legals que s’atorguen al municipi, ja que la normativa lingüística» al País Valencià la fixa l’AVL, segons estableix l’article 41 de l’Estatut d’Autonomia. Per tant, no seguir els criteris de l’AVL «infringiria l’ordenament jurídic».
L’acceptació de l’elaboració de l’informe per part de Saragossà ha estat molt criticada per altres especialistes, com ara una seixantena d’exalumnes seus a la Facultat de Filologia de la Universitat de València que li van enviar una carta en què mostren “estupefacció” per “la notícia que faràs un informe tècnic per als partits PP-Vox, que pretenen una doble nomenclatura per a la ciutat de València, amb el nom en castellà en primer lloc i en valencià amb l’accent tancat en segon lloc».
Així mateix, l’AVL va emetre un comunicat en què reitera que el seu posicionament oficial respecte del nom de València és el de l’informe aprovat en el Ple del 16 de desembre de 2016, en què s’indica: “[…] encara que la pronunciació recomanada per als valencians és amb e tancada, la grafia adequada des del punt de vista històric i lingüístic del topònim és València”, amb accent obert.
Per part seua, Saragossà ha defensat la seua postura públicament i ha rebut suport del filòleg Jordi Colomina, Josep-Lluís Navarro o la Fundació Constatí Llombart.
Ricard Chulià
Ricard Chulià Peris (Torrent, l’Horta Sud, 1983) és llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de València i màster en Anàlisi Política per la Universitat Oberta de Catalunya. Col·laborador habitual de mitjans com ara Diari La Veu del País Valencià, El Punt Avui i Saó, compagina la seua activitat periodística amb la comunicació i la docència. És també autor dels llibres País Valencià: eixida d’emergència i Pla Sud: eixida d’emergència en cas de riuada, tots dos publicats per l’editorial Afers l’any 2024.
