Ricard Chulià i Vicent Flor van conversar sobre llengua i identitat valencianes en un acte organitzat Plataforma per la Llengua divendres passat a la biblioteca de la Societat Coral el Micalet, a València. El debat, moderat per Berta Serra, forma part de la sèrie titulada «Més Semicercles» al País Valencià, inclòs en «Semicercles», col·loquis que l’entitat duu a terme arreu dels territoris de parla catalana per a promoure un discurs clar, coherent i autocentrat entorn de la llengua.
Els ponents van tractar l’hegemonia del nacionalisme espanyol al País Valencià, la conformació d’una identitat regionalista i els contrastos amb Catalunya, així com els efectes que tot plegat ha tingut sobre la llengua. L’acte també va servir perquè s’hi facen apostes de futur a favor de la llengua i de la identitat dels valencians.
En el debat, Chulià va fer una defensa de Teodor Llorente, que entén que recupera una identitat pròpiament valenciana en un moment que l’espanyolisme presenta el País Valencià com si fora una mera regió de Castella. La idea de desarticulació històrica del país va estar molt present en el seu discurs: «Al País Valencià, fins i tot la regió està per construir. El provincianisme ha fet que el regionalisme del segle XIX no arrelara a tot el país». Chulià propugna un projecte independentista per superar la subordinació, marginació i infrafinançament històric del País Valencià.
Per part seua, Flor va afirmar que la identitat valenciana hegemònica dels temps moderns ha estat una variant regionalista del nacionalisme espanyol. El sociòleg va explicar que «la diferència entre Catalunya i el País Valencià és que allà el catalanisme esdevé el gran moviment d’oposició al règim de la Restauració, mentre que ací, això ho capitalitza un populisme espanyolista: el blasquisme». El regionalisme de Teodor Llorente estava integrat en el marc de la Restauració i en cap cas discutia l’espanyolisme hegemònic. Posteriorment, el blaverisme es construiria damunt d’aquest regionalisme espanyolista, al qual afegiria un anticatalanisme exacerbat. Aquestes diferències han tingut efectes importants sobre l’evolució identitària i lingüística dels dos territoris.
«Cal parlar en valencià sempre»
Tots dos ponents van convindre en la importància de la militància lingüística individual i col·lectiva per a mantindre viva tant la llengua com la identitat. En aquest sentit, Chulià va explicar que la inèrcia per la qual es transmetia la llengua entre generacions al País Valencià s’està perdent i que ara allò que queda és la voluntat. El nacionalisme polític és important perquè dona voluntat de continuar emprant la llengua en un context que no ho fa fàcil. Vicent Flor va emfasitzar la potència que té una societat civil conscienciada: «Una minoria d’un 30% activa és imparable. Cal parlar en valencià sempre i reclamar els nostres drets». En la mateixa línia, Flor va dir que hi ha motius per a l’esperança i per a l’optimisme, i va voler defugir el fatalisme.
Berta Serra va afirmar que: «S’han fet esforços per triturar o trencar la identitat nacional separant-la de la llengua». És un error voler separar totes dues coses perquè és reforcen mútuament. Per això, l’ONG del valencià aposta per espais de debat i treball com «Semicercles» per a qüestionar les idees supremacistes dominants i reforçar aquest vincle entre llengua i identitat. Per a Plataforma per la Llengua, aquest lligam és un dels suports més forts que té encara la llengua, perquè afavoreix la seua transmissió intergeneracional.
Chulià, defensor d’un projecte sobirà valencià
Ricard Chulià és llicenciat en Filologia per la Universitat de València i màster en anàlisi política per la UOC. Ha col·laborat en diversos mitjans de comunicació, des d’on ha denunciat la subordinació del País Valencià en el model nacional espanyol, dissenyat per les elits madrilenyes. Chulià ha descrit l’extractivisme i el monocultiu turístic a què s’ha sotmés el País Valencià com a formes de colonialisme, i ha defensat la necessitat que el país adopte un projecte nacional propi per a eixir d’aquesta situació i garantir que els valencians puguen viure una vida digna. Aquest 2024 ha publicat l’assaig País Valencià. Eixida d’emergència, en què formula aquests plantejaments de manera extensa.
Flor, expert en el conflicte identitari valencià
Vicent Flor és llicenciat en Ciències Polítiques per la UNED i doctor en Sociologia per la Universitat de València. S’ha especialitzat en sociologia política i cultural i ha estudiat el conflicte identitari valencià. Sobre la base de la seua tesi doctoral, va publicar l’assaig Noves glòries a Espanya. Anticatalanisme i identitat valenciana. També ha escrit assajos sobre la subordinació dels valencians en el projecte nacional espanyol i sobre el paper del València Club de Futbol en la societat valenciana. Entre 2015 i 2024, Flor va dirigir la Institució Alfons el Magnànim.
