Amb motiu de la celebració del Dia de la inventora el 9 novembre, El Consell Valencià de Cultura (CVC) ha reivindicat les «importants contribucions» en el camp de la investigació i les patents de sis dones valencianes de diferents èpoques: dues nascudes el segle XIX, Concepción Aleixandre i Elia Garci-Lara, i les contemporànies Pilar Mateo, Susana Aucejo, Blanca Calderón i Ana Rodes.
El CVC ha remarcat que fins al 1923 les inventors a l’estat espanyol estaven relegades a l’àmbit domèstic i havien de demanar a marits o uns altres familiars que registraren per elles les patents. Aquestes circumstàncies fan «molt complicat» saber exactament quantes de les patents registrades són fruit de la inventiva de les dones. D’altra banda, el fet que pogueren registrar les patents tampoc significa que s’esborraren els obstacles i els dificultats per a elles.
En aquesta línia, ha posat l’accent que «malgrat el masclisme imperant en el món empresarial i industrial de les dècades dels 80 i 90 del segle passat», les inventores valencianes van fer una contribució «clau» en la creació i consolidació de la xarxa d’instituts tecnològics de l’Impiva, actualment el parc tecnològic Redit, i van desenvolupar un «paper essencial» per a avançar en el desenvolupament tecnològic i empresarial i en la consolidació de la R+D valenciana.
Dues pioneres
Concepción Aleixandre Ballester (València, 1862-1952) va ser una dels primeres dones a obtindre la llicenciatura de Medicina a l’Estat. Va ser una doctora en ginecologia pionera i gran divulgadora. A més del seu treball per a difondre la necessitat d’una millor higiene femenina, va idear un dispositiu amb dos pesaris mecànics en forma d’anell, amb la flexibilitat suficient per a adaptar-se a les parets vaginals i amb una funció assimilable a la de les boles xineses que contribueixen a enfortir el sòl pèlvic. És tractava d’un dispositiu «revolucionari» per a l’època.
Per la seua banda, Elia García-Lara Catalá, també nascuda a València, figura en totes les llistes de dones inventores per haver patentat el 1890 una enginyosa patent: una llavadora mecànica amb nombroses funcions, que completava mecànicament tots els cicles de llavat, incloent-hi la classificació, l’escorregut, l’assecat, el planxat i el plegat de la roba. De García-Lara no és coneixen moltes dades biogràfiques, fruit de la «invisibilització femenina».
Pilar Mateo i Susana Aucejo
Pilar Mateo (València, 1959) és doctora en Ciències Químiques per la Universitat de València i doctora honoris causa per la Universitat Anáhuac, a Mèxic. La vinculació a Amèrica Llatina té a veure amb el seu treball, en concret, amb la cerca de solucions per a malalties patides per les comunitats indígenes que es va traduir en la patent de tecnologies amb polímers microencapsulats i pintures que aconseguien controlar la malaltia de Chagas, una afecció molt estesa que afecta 25 milions de persones.
Una altra doctora en Ciències Químiques per la Universitat de València, Susana Aucejo, pertany a la generació de dones investigadores que es van incorporar en la xarxa d’instituts tecnològics. La seua tasca durant dues dècades ha estat centrada en el desenvolupament de nous materials per a la indústria alimentària amb la finalitat de reduir l’enorme impacte ambiental que en provoquen els residus. La seua investigació ha generat una cinquantena de patents internacionals concedides a Europa, els EUA, el Japó o la Xina.
Inventores joves
Blanca Calderón, enginyera química de la Universitat d’Alacant, ha sigut distingida enguany amb el premi a la Millor Patent d’Inventora Jove que premia la tasca d’inventores menors de 40 anys per part de l’Oficina Espanyola de Patents i Marques (OEPM). El reconeixement és fruit d’una tesi doctoral que es va traduir en el treball «Nanopartícules per a la descontaminació ambiental a partir de residus agrícoles», un mètode revolucionari i de baix cost a partir d’un residu generat per la producció d’oli d’oliva, la morca.
Finalment, una altra investigadora molt jove, Ana Rodes (Alcoi, 1991), enginyera industrial i directora de projectes R+D al centre tecnològic tèxtil Aitex, es va fer coneguda a partir del 2021 gràcies a un projecte que aconseguia integrar cèl·lules fotovoltaiques en teixits per a aprofitar al màxim l’energia solar. Aquest concepte, en la pràctica, es va traduir en un tendal capaç de generar energia de manera sostenible, amb dissenys adaptats a diversos entorns i condicions climàtiques.
