He conegut tres escriptors calbs i tres esquerrans. Mai he conegut, tanmateix, un escriptor que presente les dues característiques. No negue, en absolut, que n’existisquen, no un, sinó mil, cinc mil o fins i tot milions que siguen calbs i esquerrans alhora. El que dic és que no n’he conegut cap calb i esquerrà que siga conscient que reuneix ambdues propietats i que, a més a més, aquesta circumstància condicione permanentment la seua producció literària.
Potser, pot succeir que escriguen tots els seus textos en un ordinador, amb el que tot just s’aprecie la seua deriva esquerrana; també pot succeir que porten perruca o boina, barret o mocador sobre el cap. Aquests elements podrien entorpir considerablement la identificació ràpida dels escriptors esquerrans i calbs. Altrament, he de dir, que tampoc m’importa massa aquest tipus d’escriptors, ja que regularment com que llegim d’esquerra a dreta done per descomptat que tot escriptor és esquerrà, i allò de la calvície és una qüestió que m’afecta una bleda.
