Arturo Lodeiro, membre de la CNT-FAI, es va enamorar de Julia Muñoz durant la guerra i van marxar a València amb una càmera de fotos i la seua família a gaudir de l’últim estiu en llibertat. Durant aquell estiu del 1937 va fer centenars de fotografies que aporten un testimoni únic de la vida a la rereguarda, tant al País Valencià, sobretot a Xiva, com a Granollers i Cartagena. Arturo va ser afusellat en 1940, el mateix dia de la seua boda i pocs mesos després del naixement de la seua filla.
Més de 80 anys després apareixieria una maleta amb tretze carrets que mai havien arribat a revelar-se. Ara s’han, restaurat i seleccionat per primera volta pràcticament 700 d’aquelles imatges i s’han agrupat en un llibre, «Estiu del 37», que editarà Llibres de l’Encobert, amb textos bilingües (castellà i valencià) i introducció del cronista de la ciutat de València, Vicent Baydal. Una crònica gràfica i sentimental de l’últim estiu en que Arturo i Julia –i la gran majoria del País Valencià- van ser feliços i lliures, malgrat els horrors de la guerra.
Reedició de «Querido Eugenio»
«Tingues la seguretat que muïc concentrat en un sol record: la teua figura, la del nostre volgut fillet i la bandera del Partit, que s’ofereix victoriosa en temps molt pròxims. Ahir ens deies que si volíem flors enviades per tu. Sí, porta’ns-les allí, a la fossa comuna on caiguen els nostres cossos, que és l’única cosa que de nosaltres poden afusellar. Si arribes a temps, encara que estiga fred, fes-me un bes, vols? Jo m’emporte aquesta esperança i estic més content!».
Aquesta va ser l’última carta d’Eugenio Mesón, dirigent de les Joventuts Socialistes Unificades (JSU) a la seua companya Juana Doña, també dirigent del partit. Una carta que quedaria sense contestar durant més de 60 anys, fins que Doña li respondria en el text titular «Querido Eugenio» i que inspiraria els inicis de l’activitat memorialista.
Ara, llibres de l’Encobert reeditarà el llibre vint anys després, amb el pròleg original de Manuel Vázquez Montalbán i reconstrueix la història de Mesón, Doña i el fill dels dos, Alexis. Juana Doña també va passar anys en els presidis franquistes, però va evitar la pena de mort gràcies a la intervenció d’Eva Perón, que es va commoure en rebre la carta d’Alexis.
Per fer possible l’edició dels dos volums s’ha engegat una campanya de micromecenatge que, en aquest moment, ja ha aconseguit recaptar la meitat del pressupost necessari per al projecte.
